Mostra les entrades sense resposta | Mostra els temes actius Hora i data actual: dv. des. 14, 2018 1:55 pm




Respon al tema  [ 1 entrada ] 
 L'Aventura Carcassone 
Autor Missatge
Site Admin
Avatar de l’usuari

Membre des de: dg. nov. 02, 2008 12:26 pm
Entrades: 219
Entrada L'Aventura Carcassone
Imatge


Suposo que anar a Carcassonne, pensareu, no és cap aventura. I segurament és cert.
Anar a Carcassonne, no te més misteri que agafar una autopasta fins a Narbonne (AP7 – A)), per tot seguit, agafar-ne altra (A61) que ens deixarà a les portes mateix d’aquesta magnifica i espectacular ciutat, amb només 2h i ¾ com a molt.

Com a bons motarres, nosaltres vàrem buscar dues rutes alternatives, tant per anar com per tornar. Que es mantinguessin al marge de rutes transitades i que trobessin vells i amagats paratges. Recargolades i emboscades.

Tot i això, l’aventura, ha vingut de la ma de la climatologia, que al final ha fet que es desbaratessin sobre tot els plans de tornada. Si quant plou, ja és difícil transitar per carreteres de muntanya, quant neva.... l’Aventura està servida!!!


A continuació us deixo tres rutes...

La primera, la ruta que vàrem seguir per anar... del tot recomanable i divertida. Paratges i indrets espectaculars, com podreu comprovar per les fotos.

(si cliques podràs veure la ruta amb més detall al Google Maps)
Imatge


Aquesta segona, és la ruta de tornada. Certament lo la hem pogut fer per culpa del mal temps, però la hem recorregut a trams en altres ocasions i segur que val moltissim la pena.
La penjo per si algú en vol prendre nota.

(si cliques podràs veure la ruta amb més detall al Google Maps)
Imatge

i aquí us deixo la ruta de tornada.... realitzada com a ruta “d’emergència”, sobre tot el tram del Tunel del Cadi. Desprès de lo que havíem passat al coll du Quillane de 1400 mts, no ens van quedar nassos de passar la Collada de Toses de 1800mts.

(si cliques podràs veure la ruta amb més detall al Google Maps)
Imatge


DIA 10 d’ABRIL

Marxem de Parets del Vallés. Sortim cap a 2/4 de 10, desprès d’haver esmorzat a casa.
Plou.
Ens obliga a marxar amb la roba d’aigua. – Quin engorro!!!!!

Imatge

La pluja dura el temps d’arribar a Granollers. Els núvols però, encara i són, amenaçadors.... negres com si es tingues que acabar el mon.

Anem per la C17 fins a Ripoll i Ribes de Freser. Allà, ens enfilem per la coneguda carretera cap a la Collada de Toses.
Sembla que el dia s’obre, i la carretera en aquest punt és força seca... el que fa que la pujada sigui ràpida i a bon ritme, tot i portar les maletes.

Imatge

Imatge Imatge

Al agafar alçada, calculo cap els 1400 metres, comencem a trobar les primeres congestes de neu.

Imatge

Fa força fred, per lo que no hem trobat que sobri en cap moment la roba de pluja que portem.
En arribar a la collada, comencem a baixar cap a Puigcerdà. Notem el canvi de basant, l’ombrívola cara nord amaga força més neu que la que veiem al pujar...
El decorat es torna blanc i la carretera mullada, cosa que fa que extremem precaucions.

Imatge Imatge

Imatge

Passem Puigcerdà, que sembla que tingui que ser engolida pels núvols, i de seguit, ja som en terres administrativament Franceses....

Imatge

Prenem la N116, fins arribar a Mont-Louis, que sense entrar-hi, prenem el desvio a l’esquerra cap a Formigueres... la carretera és la D116. Just en aquest punt, deixem un camí que puja cap el llac de les Bouillouses.. itinerari que cal fer algun dia si no hi heu estat.

Imatge

Imatge Imatge

Just passar Puyvaladot, trobem un trencall a l’esquerra, la D16, que puja cap a Querigut, i que altres vegades hem fet servir per a pujar al coll de Pailheres.
I puja per un bonic bosc vestit d’hivern. Amb neu als vorals, arbres nus i un asfalt de nassos.

Imatge Imatge

Imatge

Imatge

Passem Querigut i seguim fins a Mijanés, lloc on deixem la carretera que puja als ports i va fins a Ax les Thermes, per baixar altra cop cap a la D-116. Tot i això, és l’1 del migdia, i aquí a França, ja s’està passant l’hora de dinar, per tant fem lo pertinent.

Imatge

Imatge

Dinem bo i be per 12€. Un lloc a tenir en compte per si ens movem per aquestes terres.

Imatge

Marxem, i el tomtom es posa per un curiós i petit camí de baixada.

Imatge

Imatge

Retrobem la carretera per la que teniem que haver baixat a Rouze, i d’aquí a la D116, que només seguim un quilometre, ja que la tornem a deixar per agafar un altre trencall a l’esquerra que indica Fontanes de Saul - Aunat D29.

Aquesta carretera encara és més feréstega i solitària...
Fa cosa trencar la pau que si respira... no se que deurien pensar aquestes ovelles que estaven prenent el sol a l’escalfor de l’asfalt calentó,

Imatge Imatge

Imatge

La carretera passa per admirables túnels picats a ma, per ves a saber qui, ves a saber quants anys fa....

Imatge

Imatge

Seguim endavant cap a Aunat. Sorprèn que una carretera de tant segon ordre, estigui tant ben acurada... Trobem en el camí diverses brigades netejant marges de brossa i l’asfalt de pedres.... com aquí!!!!!!!

Imatge

Imatge

Desprès de passar Rodome, la carretera que seguim va a espetegar les Gorges du Rebenty, i ens posem just al marge esquerre d’aquest torrent, el Rebenty, que seguirem fins que s’uneix al Audé, ja una vegada a Axat.

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Una vegada arribat a Axat, trobem l’ampla carretera (al menys comparat amb lo que portàvem) D117, i que remontem tot seguint el curs de l’Audé fins a Quillan

Imatge

Imatge

A Quillan fem una visita a la familia del Robert (GS650). Ells també han arribat fa poca estona i estant preparant el dinar, per lo que no és questiú de molestar i els deixem fer.... nosaltres seguim camí.

Imatge

Seguim ara per la D118, amb el Audé a la nostra esquerra, fins a Couiza, on trencarem cap a Arques per la D613. Cal dir que de seguir per la D118, Carcassonne ja la tenim només a 40 km.

Imatge

A Arques i trobem el majestuós Chateu Catar d’Arques.
Just parem a fer-nos unes fotos.

Imatge Imatge

Imatge

Continuem per unes petites carreres , D54, D70, D129 que s’enfilen entre mig de prats, ovelles, vaques i cavalls, cap Fort de Razouls i Villardevelle...

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

I despres anem cap a St Hilaire, on altre cop prenem la carretera més difícil i malmesa per baixar fins a Pomas i retrobar la D118. Te lo seu ;-)

Imatge

Imatge

Ara ja si que en un tres i no res, som a Carcassonne. Tenim reserves a un hotel de la cadena Campanille, que està a les afores de la ciutat. A uns cinc quilometres... però és que tot estava ple quant ens vàrem decidir.

Imatge

Imatge

Per sort el dia s’ha aguantat i la ruta ha estat maca. Al menys el primer assalt l’hem guanyat nosaltres.... serà el primer i últim victoriós.





DIA 11 d’ABRIL

Ens llevem amb pluja.... molta i forta...
Ja hi comptàvem. Armats amb els nostres dos paraigues de viatge, anem a la parada de bus que tenim just a 300 metres de l’hotel. I esperem el bus mentres fem relacions socials amb un avi que ens explica que va treballar de paleta a Mallorca en temps de Franco, i una iaia que ens explica que va viure a Madrid fa moltissims anys i que el seu net, estudia el Català a Carcassonne i ens recorda que allò era el Llengua d’Oc (ep!!! Tot això ens ho expliquen en francès... això és una traducció lliure del que vàrem entendre.... consti!!)

Imatge

Arribem al nucli de Carcassonne i anem xino xano, “cantando bajo la lluvia” fins a la Citè, la ciutadella amurallada. Carcassona és una ciutat fortificada del sud-est de França (en occità Carcassona, en francès Carcassonne). És la capital del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló.

Aquesta és la primera visió que tenim d’ella. Ens quedem bocabadats.

Imatge

Carcassona va passar a ser estratègicament important quan els romans van fortificar el cim del turó pels volts de l'any 100 aC. Carcaso i formà part de la província de la Gàl•lia i després la Gàl•lia Narbonesa. Plini l'esmenta com Carcasum Volcarum Tectosagum i Ptolomeu diu que era una ciutat dels volques tectòsages. Era a la vora del riu Atax (el actual Aude) . Va proveir a Cèsar molts soldats durant la campanya del 56 aC. Va esdevenir colònia amb el nom de Iulia Carsaco, més endavant anomenada simplement Carcasum i Carcasso. La major part de les muralles septentrionals daten d'aquesta època. Als itineraris es anomenada Castellum Carcaso.

Imatge

Imatge Imatge

Al segle VII, els visigots van ocupar la ciutat i hi van construir més fortificacions, que encara es conserven. Van repel•lir amb èxit els atacs dels francs. Els sarraïns van prendre Carcassona l'any 725, però el rei Pipí els en va expulsar el 759.

Imatge

Imatge Imatge

Carcassona és famosa pel seu paper en la croada contra els albigesos, quan la ciutat era un feu càtar. L'agost del 1209 l'exèrcit croat de Simó de Montfort va forçar la rendició de la ciutat després d'un setge de quinze dies. Va ajusticiar els Trencavel i va esdevenir el nou vescomte. Va ampliar les fortificacions i Carcassona va esdevenir una ciutadella de la frontera entre França i la Corona d'Aragó. El 1213, la batalla de Muret, que va guanyar Simó de Montfort contra el rei català Pere el Catòlic, va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània.

Imatge

Imatge

Imatge

El 1240, el fill del vescomte Trencavel va intentar reconquerir els seus vells dominis, però no se'n va sortir. La ciutat va passar definitivament sota el control del rei de França el 1247 i Lluís IX va fundar la nova part de la ciutat al peu del turó, a l'altra banda del riu. Ell i el seu successor Felip III van construir les fortificacions exteriors. En aquella època, la fortalesa es considerava inexpugnable. Durant la Guerra dels Cent Anys, Eduard, el Príncep Negre, no va aconseguir prendre la fortalesa de dalt del turó el 1355, si bé les seves tropes van destruir la ciutat baixa.

Imatge Imatge

Imatge Imatge

El 1659, pel Tractat dels Pirineus la província fronterera del Rosselló passava sota poder francès i la importància militar de Carcassona es veia reduïda. Les fortificacions es van abandonar i la ciutat va esdevenir sobretot un centre econòmic concentrat en la indústria tèxtil.

Imatge

Imatge Imatge

La Ciutat fortificada de Carcassona va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament de demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial el 1849, però se'n va derivar un gran rebombori: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta.

Imatge Imatge

Imatge

Tornem a l’hotel despres d’aquesta magistral classe d’historia. Hem passat un dia sumergits en un espai temps diferent a l’actual.

Imatge

Ha estat un dia complert, llastima que no ha parat de ploure en cap moment en tot el dia.
Anem xops. Una dutxa i a sopar d’hora. Demà, si segueix això, serà un dia dur.

Al vespre, miro les possibilitat que tenim de fer alguna ruta entretinguda de baixada.

Imatge



DIA 12 d’ABRIL

Ens llevem tal i com vàrem anar a dormir.... plovent.
Decidim tornar directament per Axat, les Gorges de St George, Puigcerdà i la Collada de Toses, però pujant per la Molina i baixant per Toses, fent així la coneguda mitja collada (més que res per no repetir el camí de pujada)

Marxem tot prenent la D118 direcció Limoux i Couiza.
Plou desconsoladament. Els termòmetres que ens trobem pel camí a les farmàcies, es barallen entre els 4 i els 6 graus positius.

Imatge

Imatge

Anem força lleugers pel dia que fa (serà la prectica d’anar sobre mullat???). No ens adonem que ja tornem a ser a Quillan, i d’aquí a Axat, és un plis.

Imatge

Imatge

Ara la D118 esdevé l’estreta i fosca, i s’interna a les Gorges de St George. Certament precioses, però amb aquest temps semblen tenebroses...

Imatge

Imatge Imatge

Cada vegada fa més fred. La carretera és llarga i cretament despoblada en aquest tram, sobre tot passades les quatre cases de Carcanieres, 12 quilometres ascendents fins el coll de Quillane, a 1400 metres d’alçada.
L’aigua, deixa pas a la neu.

Imatge

Una intensa nevada que d’entrada ens fa gràcia. Tot és enfarinat. El paisatge i la temperatura de rigorós hivern. Anem fent.

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Augmento la precaució de la conducció el doble. El terra ja no només és mullat, si no que comença a haver-hi molta neu molla que s’acumula als cantons.
Fem aquest video, on el terra ja es veu que es comença a saturar de neu.

Imatge Imatge

Imatge

En un tres i no res, només ens queda una petitra trassa dels cotxes per on anar passant. Sabem que anar amunt és arriscat, pero no ens veiem en cort de tornar enrera. La volta que tindriem que fer és monstruosa... baixar a Axat i anar fins a Perpinyà, la Junquera a buscar la N2.

Quant veien que és impossible continuar endavant, ja és massa tard fins i tot per tornar enrera. Pujant, la roda encara tracciona, baixant, haguera estat impossible aguanta la moto a cada corba.

Ja no és qüestió de nassos, és que no ens queda més remei.
De cop, la roda de darrera diu que no vol seguir darrera de la de davant, patina i la moto comença a girar amb la conseqüent caiguda.
Estem molt nerviosos. Aixeco la moto i faig balanç... s’ha partit la pantalla i un intermitent i la maleta rascada. Ara tinc una Naket.

Estic pensant com fer-m’ho quant apareix una currua de cotxes. Els paro i parlo amb el primer, un cotxe estrangers i els explico que tinc problemes... els demano que si us plau, poden anar al darrera meu, més que res per si prenem mal ens pugin ajudar. Hi estant d’acord. Tres dels cotxes que venien a la filera, decideixen donar mitja volta. Diuen que no porten cadenes i no ho veuen clar.
Iniciem la marxa en fila índia, xino xano... i de cop, tornem a anar per terra.

La noia del cotxe està més espantada que nosaltres.. i decidim que ells passaran al davant. Per sort, de seguit arribem al coll, i amb ell, el canvi de besant.
A la Carme ja li ha passat l’ensurt i torna a fer fotos...

Imatge

Imatge Imatge

Aquesta vegada juga al nostra favor. La neu no pren tant a l’asfalt i baixem sense problema fins a Puyvalador i Formigueres on parem un moment.

Imatge

Imatge

Ara, ja només ens queda anar fins a Puigcerdà. La carretera a MontLouis ha canviat des que vàrem passar ahir.

Imatge

A MontLouis no hi neva, ja només plou. Una vegada arribats a Puigcerdà, no ens veiem en cor de pujar els 1800 metres de la Collada de Toses i decidim anar pel túnels del Cadi. No ho hem fet mai, però aquesta vegada ens ho justifiquem.
Arribem a Parets desprès de quasi cinc hores de moto NONSTOP


Que voleu que us digui.... ens ho hem passat molt be. L’aventura del final a quedat com això.... una aventura amb final feliç. D’aquelles que fan que te’n recordis sempre. I una lliçó apresa a baix preu..... CAL PORTAR CADENES PER LA MOTO!!!! ;-)


CARME I MIQUEL

_________________
www.rutesamblamoto.cat
www.motarres.cat


dt. abr. 14, 2009 3:45 pm
Perfil
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Respon al tema   [ 1 entrada ] 

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
 
  
 
Benvinguts al nostre espai, on i podreu trobar un tou de cròniques, rutes i fotos de les nostres sortides en moto i altres coses. Si tens cap problema o dubte, escriu a burruktala@gmail.com
cron