LA RECONQUESTA DEL COLL DE MANRELLA.
Realitzada el 15 d’Agost de 2007.
Ruta turístic motera de 200 km
EL MAPA DE LA RUTA
(clica per fer gran)La idea inicial de la sortida, no era més que fer una visita turística a les impressionants Gorges de La Fou. Tot i amb això, i una vegada posats, vàrem voler fer una mica de ruta, i que millor que el tram que em va quedar per fer, per sobre de Ceret, al no poder passa el coll de Manrella per la Vajol.
Així dons amb l’idea de visitar les gorges de la Fou, marxem del càmping
tot passant per Camprodon cap el Coll d’Ares.
En arribar a Molló, descobrim una pista encimentada que marxa a la nostra dreta. Ens oblidem del nostra objectiu i ens hi tirem de cap.
La pista dona una interessant volta cap el veïnat de la Ginestosa i passa pel costat d’uns molins. Desprès fa una forta pujada i s’incorpora de nou a la carretera C38, que ens porta a Coll d’Ares
A coll d’Ares la carretera es transforma en la D115, que passa per Prats de Molló i segueix fins a Ceret.
A mig camí trobem les gorges de la Fou.
El fet d’anar en moto ens dona el privilegi de poder aparcar al costat de l’entrada, estalviant-nos quasi un quilòmetre de caminar, ja que els cotxes arriben quasi a la carretera. A demés son tant simpàtics que fins hi tot ens deixen guardar els cascs a la caseta que venen les entrades. Tots parlen en català.
Les gorges de la Fou son impressionants i del tot recomanables de visitar. Mira que hi he passat vegades per davant i mai hi havia parat!!!!!
Fa una calor impressionat, tot i que dins les gorges, la temperatura oscil.la entre els 16 i 18 graus, la caminada d’uns tres quilometres i la intensa humitat que hi ha, fa que sui la cansalada (que d’això jo en tinc una mica)
Marxem cap a Ceret
La carretera a partir d’Amelie les Bains és una autentica KK. Per sort ens desviem ràpidament al entrar a le Pont de Reynes per una carretera que marca D15, i desprès ens desviem tot seguint els indicadors de Coll de Boussells que hi pujarem per la D13F.
La carretera s’enfila de debò i ràpidament agafem alçada, els revolts son dels de compàs
Fins a trobar-nos un magnífic mirador sobre Ceret i Perpinyà.
Parem a fer una cervesa que portem fresca a la nevera...
Ara la carretera es mou entre boscos. Ja no puja tant pero és llarga i laboriosa, el fer és força ondulat i no es pot córrer gaire. Aprofitem i pugem fins a La Fontfreda, i desprès fins a Las Illas,
que estant de festa Major, curiosament el que predominen son les senyeres.
Ara pugem cap a Super Las Illas, i busquem la pista que teòricament puja al coll de Manrella. I el trobem, i evidentment l’asfalt s’acaba i posa “CAMÍ TALLAT”
Però aquesta vegada no torno enrera. Calculo que la pista no pot tenir més de dos quilometres, tot i que recordo els troncs al mig del camí. Però.....
Per on passa una BTT passa una VStrom..... les GS no passarien perquè tenen el motor més ampla...._juas_ _juas_ _juas_ _juas_ _juas_
I l’hem encertat, i sense GPS.... som altre cop al coll de la Manrella, aquesta vegada però, l’hem vençut...
Ara ja puc dibuixat el mapa com jo volia...
La tornada a casa, dons com la de l’altra dia, des de la Vajol cap a Maçanet de Cabrenys
En passar per St Llorenç de Cerdans, ens aturem ja que fan balls regionals. Els vestits típics estant plens de referències a Catalunya, però del Català ni un mot.
Baixem fins a Le Tech
i desprès cap a casa, Sant Pau de Segúries.
