Mostra les entrades sense resposta | Mostra els temes actius Hora i data actual: dc. nov. 20, 2019 10:46 am




Respon al tema  [ 1 entrada ] 
 Montserrat 
Autor Missatge
Site Admin
Avatar de l’usuari

Membre des de: dg. nov. 02, 2008 12:26 pm
Entrades: 223
Entrada Montserrat
Imatge
Imatge
MONTSERRAT
Aquí us poso una ruta que us permetrà veure i rodar per la muntanya santa, per un dels símbols de Catalunya, per la Muntanya de Montserrat.

El recorregut proposat, vàrem realitzar-lo en part, a la sortida del passat 10 de novembre de 2008, però a causa d’uns esllavissaments, no vàrem poder fer alguna de les millors carreteres. Mantinc en el croquis la ruta original, i afegeixo algunes fotos d’altres sortides.

Sempre he estat un enamorat de Montserrat. M’ha captivat, enamorat, encisat i entusiasmat. Mi he enfilat per les més altes, difícils i verticals parets, pujat a la majoria de les agulles que te, caminat per canals i senders, a peu, en bicicleta, escalant o rappelant.

No deixa de ser especial, quant mi atanso amb la moto per aquelles carreteres, que havia observat tot penjat hores i hores de la paret de l’Aeri o Diables, la sensació que em produeix es contradictòria, predomina l’enyorança i la melangia, però per altra costat d’orgull i plaer de poder tornar a ser-hi a prop.

Aquesta ruta, doncs no deixa de ser un tribut a aquesta muntanya que tantes hores m’ha tret el son.

Montserrat es formà durant l’Era Terciària (períodes de l’eocé - oligocé) per materials dipositats per un gran riu, en un mar de poca profunditat que va existir en aquesta zona de Catalunya ara fa uns 25 milions d’anys. Està formada bàsicament per conglomerats calcaris. La seva pedra és molt característica, ja que tot son còdols rodons. Els conglomerats calcaris acostumen a ésser cimentats pel mateix carbonat de calci.
Diuen els entesos que Montserrat no és una muntanya en sentit geològic, si no un relleu, ja que la seva formació no ha estat provocada per un plegament.

Imatge
Foto presa pel Buffet Crampon

El que si és clar que les seves formes i agulles donen lloc a multitud de llegendes i mites.
Si alguna vegada us hi heu atansat, no és difícil parar-s’hi a buscar similituds a les agulles.

Aquí podeu veure el mapa de la ruta, com sempre, si hi cliques a sobre la podràs veure amb detall al GoogleMaps

Imatge

La ruta la començo, com no a Parets del Vallès, per anar fins a Caldes de Montbui, on comença la carretera que ens portarà a Sentmenat i Castellar del Vallés.
Boniques carreteres molt agradables de fer i amb forces corbes, que va festejant el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la serra de L’Obac, però sense entrar-hi.

Imatge

Imatge

De Castellar anem fins a Terrassa, on surt la carretera de Rellinars (B112). Aquesta ja és una carretera típica de Sant Llorenç de Munt. S’endinsa al parc natural... emboscada, regirada i amb el típic conglomerat vermellós als vorals de la carretera.

Imatge

Imatge

Fem aquesta carretera per que és molt maca, ben asfaltada i per que ens dona unes magnifiques vistes sobre la muntanya objectiu d’avui.

Imatge

Imatge

Mirant-la, no és d’estranyar que sigui tant venerada i admirada.... diu una de les llegendes que Montserrat era una muntanya com totes les demés, i una colla d’Àngels enjogassats, s’hi va entretenir amb una gran serra daurada de grans dimensions, fins a donar-li la forma que te....
Per això no és estrany trobar una serra d’or en el símbol “oficial” de les muntanyes

Imatge

Una vegada passat Rellinars, anem fins Castellbell i el Vilar, on prenem la carretera de Marganell (BV-1123)


Imatge

Imatge

És normal (al menys ho era fa uns any) que la muntanya santa tingues a primeres hores del matí una espessa boira a la seva base de la basant nord, la que hi passa el riu Llobregat.

Imatge

Tot i amb això fa que donin un ambient encisador i màgic així que s’aixeca....

Imatge

Arribem a la Carretera que va de Manresa a Can Massana, és la BP 1101.
Aquesta és una de les carreteres més concorregudes del país pels moteros, sobre tot de les motos de carretera, las Rsss. Per aquest motiu, també és de les més concorregudes pels Mossos d’Escuadra, que a partir de les 12 del mig dia, els podem trobar a qualsevol punt de la carretera.... habitualment tenen tres punts predilectes... la cruïlla de Can Maçana, la de la carretera per la que sortim nosaltres, la de Marganell, o la rotonda de la carretera de Manresa- Igualada.

Imatge

Com no pot ser més en aquestes carreteres tant concorregudes, hi ha un lloc de concentració dels moteros, un lloc per fer-la petar tot fent una cervesa o esmorzant... Ca la Iaia.
Nosaltres ens hi atansem per fer-hi un mos.

Imatge

Una vegada satisfets, remuntem la carretera de Can Maçana. No és d’estranyar que agradi aquesta carretera.... corbes ràpides, al sol i amb asfalt perfecte... va ser una de les primeres carreteres de Catalunya que va disposar dels famosos SPM als guardarrails.

Imatge

Imatge

Imatge

A Can Maçana girem a l’esquerra i prenem la Carretera de Santa Cecilia, i que ens porta cap el Monestir.
Aquesta carretera ens endinsa en ple Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. La carretera es passeja per tota la basant nord, d’abruptes i altives parets.
Ecos, els Frares, la paret de l’Aeri, Diables, el Cavall Bernat, Flautats.....

Imatge

Imatge

Parem a Santa Cecília, d’on podem admirar el punt més alt del massís per sobre dels nostres caps... Sant Jeroni a 1.236 m.

Imatge Imatge

Imatge

Santa Cecília de Montserrat fou una antiga abadia benedictina del municipi de Marganell, al Bages, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat. L'indret és notable per la seva situació en un replà enlairat orientat cap a la vall del Llobregat. El temple romànic, de tres naus de desigual extensió i tres absis, es manté en bon estat gràcies a diverses restauracions i és un magnífic exemplar romànic del segle XI, única part que ha restat de les velles construccions. El casal veí ha estat refet quasi íntegrament, i del 1900 al 1954 hi residí una comunitat de monges benedictines.

Tot seguint la carretera, trobarem el desviament a am esquerra que baixa a Monistrol. En aquest punt (si volem seguir per la carretera que anem) trobem el peatge que tenim que pagar per entrar a l’abadia de Montserrat.

Imatge
Foto extreta de la wikipedia


Certament val la pena si no hi heu estat mai.
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí que pertany al municipi de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alçària de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. El santuari té tres pilars que el caracteritzen: els monjos benedictins, l’Escolania i una talla de la Mare de Déu de Montserrat.
La comunitat actual de Montserrat està formada per uns vuitanta monjos que segueixen la regla de Sant Benet (Segle VI). L’objectiu principal de la comunitat és continuar fent de la muntanya un lloc de trobada i pregària. L'actual abat és Josep Maria Soler i Canals. El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conformen un petit nucli de població que.

Certament jo fa anys que no hi entro. Ja el tinc vist, i estic en desacord en pagar per veure una cosa que tindria que pertànyer lliurament als ciutadans de Catalunya, com altres indrets on l’especulació i el capital si han establert.

La carretera de baixada te corbes molt més tancades que la que portàvem, i força més estreta en alguns punts.

En trobar la C55, la prenem en direcció Olesa, i la deixarem just en trobar l’estació inferior del imponent funicular que puja fins al monestir.
Agafem una carretera a la dreta cap les coves de Salnitre i Collbató, la B-112, i que es passeja per tota la vessant sud de la muntanya.
Aquest vessant te un relleu molt més suau, però no més impressionant.
La carretera, recentment asfaltada, és molt agradable de fer.

Imatge

Imatge

Imatge

En arribar a Collbató, agafem l’autovia A2 direcció Barcelona fins a trobar la sortida 581 que marca Olesa – Esparraguera.
Just tenim a la vista Olesa, podem fer una petita carretera que ens torna a donar una magnifiques vistes des la base de la muntanya.
La carretera ens porta fins a una reconvertida antiga colònia febril, la Colonia Cedó.

Imatge

Imatge

Imatge

En trobar la C55, tornem a Olesa i reprenem el camí tot anant a buscar la riba esquerra del Llobregat per la Carretera de les Carpes (BV1201) direcció Martorell.

En trobar el desviament d’Ullastrell el prenem (BV-1202) i la carretera pren alçada ràpidament. La carretera és revolada i divertida.
Si el dia és clar, veiem perfectament el massís de Montserrat, que deixem enrera.

Imatge

Trobarem la carretera Terrassa – Martorell, (C-243c) i baixarem fins a trobar el trencall de la B-151 que ens porta a Castellbisbal i desprès fins a Molins de Rei.

Per rematar la matinal, pugem per la BV1468, la Carretera de Vallvidrera, que s’interna a Collserola, i la carretera puja pel mig del bosc.

Imatge Imatge

En arribar a Santa Creu, s’adiu fer un vermut al solet. És el “remate” del matí.

Imatge

Curiosament, sota la taula guaitava un gat negra.... mals auguris????

Imatge

Anem fins a Vallvidrera on podem optar per baixar a Barcelona per l’Arrabassada, o com el que nosaltres vàrem fer, baixar direcció Sant Cugat fins a la Floresta on agafem l’autopista cap a casa (aquest tram no és paga)


Una ruta magnifica i del tot recomanable, amb un seguit de carreteres que val molt la pena de fer. No deixen de ser una 200km de corbes.





CARME I MIQUEL


dt. feb. 24, 2009 8:33 am
Perfil
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Respon al tema   [ 1 entrada ] 

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
 
  
 
Benvinguts al nostre espai, on i podreu trobar un tou de cròniques, rutes i fotos de les nostres sortides en moto i altres coses. Si tens cap problema o dubte, escriu a burruktala@gmail.com
cron