Mostra les entrades sense resposta | Mostra els temes actius Hora i data actual: dv. des. 14, 2018 9:17 am




Respon al tema  [ 2 entrades ] 
 VIATGE --> CUENCA - LA MANCHA 
Autor Missatge
Site Admin
Avatar de l’usuari

Membre des de: dg. nov. 02, 2008 12:26 pm
Entrades: 219
Entrada VIATGE --> CUENCA - LA MANCHA
Imatge

Aquesta si que va ser una sortida imprevista. Les Vacances a Astúries (PICOS DE EUROPA - LLANES) les havíem fet condicionades als dies que la gossera ens podia tenir el Brut, l’última setmana de Juliol.

La trucada de la gossera, dient que les havia quedat una gàbia buida per la setmana del 15 d’agost, va fer que es poses en marxa tota la maquinaria. Érem dimecres i ja havíem quedat amb en Miguel i la Gloria aquell mateix dia per anar dissabte i diumenge a Carcassonne. Ens decidim!!!! Anirem a Cuenca, lloc que teníem pendent de que varem anar a Albarracin.

Realment ja havíem fet quasi totes les carreteres de la Sierra de Albarracin i las de la Sierra de Cuenca, però aquella vegada no varem entrar a la Ciutat, i només varem fer moto i més moto.

Tot i això, les rutes que varen fer, son molt interessants i maques, com podreu veure, tot i que es complementen amb les més intenses de moto, que si voleu, podeu veure en els croquis que teniu aquí.

Imatge Imatge

Com sempre, si cliques sobre el mapa podràs veure-la amb més detall al google maps.


Així que, tots contens i amb la moto carregada, marxem el dimarts 16. Tard per que hem tingut que anar a deixar el gos a Polinyà a les 9 del matí.

Dia 16 d’Agost de 2011
CAP A “LA MANCHA”, EN PLE AGOST CANICULAR, UNA BOGERIA COM QUALSEVOL ALTRE


La ruta seguida per fer l’aproximació, va ser aquesta....

Imatge

Fem vies ràpides i ens estem de floritures, al menys fins arribar a Teruel. La A2 fins a Lleida i desprès la autopista fins a Saragossà, on agafem l’Autovia Mudejar que ens porta fins a Teruel.
Notem de seguit que no serà una ruta com la d’Asturias, ja que només passar Lleida, no baixem dels 36ºC.

Arribem quasi a Teruel, deixem l’autovia per anar a Calla i d’allà a Gea de Albarracin, on ens posem al costat del rio Turia.

Imatge

Sembla mentida que pugui canviar tant la natura en tant pocs quilometres. En menys de 15 km hem passat del desert més àrid a una explosió de natura. La Sierra d’Albarracin és increïble.

Imatge

Passem per Albarracín. Si no hi heu estat, un lloc molt recomanable per fer-hi una estada i punt de partida per bones rutes en moto.

Imatge

Imatge Imatge

Trespasem los Montes Universales pel Puerto del Cubillo, on entrem a la comunitat de Castilla La Mancha

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

I baixem cap el Embalse de la Toba, on trenquem per una petita carretera asfaltada de nou que fins fa molt poc era una pista rural de sorra.

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Anem a parar a Buenache de la Sierra, i d’aquí, ja baixem en picat cap a Cuenca.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Entrem a Cuenca per la Hoz del Huecar.

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

Anem a l’Hotel i ens fem una merescuda dutxa. Iniciarem avui mateix la descoberta de la ciutat.

Imatge

El primer que fem és anar al centre d’Informació Turística. Mai està de més, i just allà mateix hi ha un catxe, el Centro de Recepción de Turistas de Cuenca , que fem sense problemes.

Imatge Imatge

Imatge

Ens donen un mapa de la ciutat i ens expliquen on tenim que anar. La millor manera és agafar els busos urbans que surten de la Plaza de la Costitución i que et porten a la part més alta del casc antic. Cal agafar el num.1 o el num.2 que et porten fins el Barrio del Castillo.

Imatge

Quedem sorpresos.... 70 centims el bitllet per estalviar-se un parell de quilometres en franca pujada. Recomanable utilitzar-los.

La ciutat vella queda enfilada sobre un turó penjat a cada costat sobre la Hoz del Jucar i la Hoz del Huecar. És espectacular la vista que tenim de d’aquí sobre la hoz del Huecar.

Imatge

Imatge

Una Hoz és un accident geogràfic consistent en un canó producte de la llarga actuació dels processos d'erosió fluvial i amb trajectòria curvilínia en el cas dels meandres encaixats. De la forma en corba li ve el nom per semblança amb la forma de la falç, l'eina agrícola.
Cal dir que la Hoz del Huecar va quedar seca fa uns anys, i com la ciutat perdia molt del seu atractiu turístic, es va fer un transvasament d’aigües des del Jucar per tornar a reactivar el riu Huecar.

Imatge

Baixem uns metres i ens trobem l’entrada a la ciutat a traves del Arco de Bezuco. Son les muralles del castell, al peu de les quals trobem altre dels catxes que fem avui, el Casco Historico de Cuenca ,
Seguim baixant fent el turista total i admirant les construccions i vistes del poble. Realment és maco Cuenca.

Imatge

Imatge

Imatge

Una ciutat monumental plena de racons i construccions per admirar...

Imatge

Imatge

Si passes de l’esquerra a la dreta, quedes penjat sobre la Hoz del Jucar

Imatge

Imatge Imatge

En arribar a la Plaza Mayor, trobem la Catedral, que és tancada. L’admirem de fora mentre fem el catxe La Catedral de Cuenca,

Imatge

El 21 de setembre de 1177, Alfons VIII de Castella conquesta la ciutat de Conca i es constitueix com a seu episcopal en l'any 1183.

Imatge

Inspira la construcció de la Catedral, l'esposa d'Alfons VIII, Leonor d'Anglaterra o Plantagenet, filla del Rei Enric II Plantagenet d'Anglaterra i de Leonor d'Aquitània, Duquessa d'Aquitània. Germana de Ricardo Cor de Lleó. Per la seva dot Leonor d'Anglaterra o Plantagenet Comtessa de Gascunya, ve acompanyada per cavallers normands que seran els que exerciran la seva influència sobre la fàbrica de la catedral. En aquesta època, l'estil constructiu era el romànic, però la influència normanda de la cort del rei Alfons VIII decideix la construcció d'aquesta catedral, sent la primera catedral gòtica de Castella, juntament amb la d'Àvila. D'estil gòtic anglo-normand, les obres es van iniciar l'any 1196 i es va concloure l'any 1257. No obstant això, com la majoria dels edificis religiosos, ha patit transformacions al llarg dels segles: al segle XV es va reconstruir la capçalera, l'exterior de la catedral es va renovar gairebé per complet en el segle XVI, al segle XVII es construir la capella del Sagrario i es van reformar la façana i les torres, en un estil barroc. Al segle XVIII es va construir el nou altar major i ja a principis del segle XX a causa d'un ensorrament produït en 1902, es va reconstruir la façana seguint l'estil original.

Imatge


En aquesta plaça hi ha un tou de bodegues i restaurants. No podem estar-nos de fer un sopar dels que fan historia. Quasi no hem dinat i tenim molta gana. Entrem al restaurante Plaza Mayor.
Fem un menú d’aquells que en diuen TIPICS. La veritat és que ens posem les botes. Quasi no ens ho podem acabar.

De primer uns plats degustació.... una amanida amb salmo i caviar, desprès els plats tipics de la zona, els zarajillos, i el morteruelo, taula embotits . Ho matem amb una sopa campera amb dos hous i ho rematem amb una espatlla de cordero i les postres.

Imatge Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Imatge

Amb la panxa plena i el vi al cap, baixem xino xano fins l’hotel. Demà ens espera una ruta de novel.la, volem arribar-nos a trobar molins i gegants... talment com Don Quijote amb la nostre moto Rocinante.

Dia 17 d’Agost de 2011
“QUE NO SON GIGANTES, SI NO MOLINOS”
Ruta de 325Km (de les 9 del matí fins 2/4 de 6 de la tarda)


Esmorzem i enfilem cap a Mota del Cuervo. La ruta d’avui pretenem veure molins de vent... no d’hem vist mai i ens fa molta gràcia. La ruta a seguir és aquesta...

Imatge

Enseguida veiem que serà un dia molt dur de calor i carreteres no pas gens agraïdes per les seves corbes i revolts, ans al contrari, caldrà vigilar molt no agafar velocitats.... delictives (lo de il•legals, ja ho deixo enrere).

Imatge

Imatge

Imatge

Mota del Cuervo és un municipi de la província de Conca a la comunitat autònoma de Castella la Manxa. Està situat a la zona oriental de la província, a uns 120 km de Conca i en el centre de la Manxa. És conegut turísticament com "El Balcón de la Mancha".

Imatge

Es caracteritza pels seus molins de vent, i en estar a uns 5 quilòmetres de la localitat del Toboso, es creu que aquests puguin ser els famosos "gegants" contra els que va lluitar Don Quixot de la Manxa, en el llibre escrit per Miguel de Cervantes.
Són set actualment, sent un, "el zurdo", l'únic que ha estat en funcionament recentment.

Imatge

Imatge

Imatge

El primer diumenge de cada mes, un d'aquests molins mol, nosaltres no el veiem en funcionament però si que i podem entrar.

Tenim que dir, que feia uns dies que havíem rebut la convocatòria a casa d’un concurs de fotografia de la Supertenere. I ens varem entretenir una mica a fer fotos amb aquesta intenció...

Imatge

Imatge

Desprès de la visita a aquests molins, anem fins el Toboso, que és allà mateix a tocar. Un petit poblet manxec, polaritzat per l’obra Cervantina.

Imatge

Imatge

Fem una volta sense quasi baixar de la moto. Estem a punt de visitar la casa de Dulcinea, pero la calor ens està desfent el cervell i decidim fer via.

Imatge

Imatge Imatge

Imatge Imatge

Anem ara a Campo de Criptana...

Imatge

Campo de Criptana és un municipi de la província de Ciudad Real. Està situat a la comarca natural de La Manxa, i dins de la subcomarca anomenada Manxa Alta.

Imatge

Curiosament, si mirem la descripció del poble a la Wikipedia, també s’atribueix els seus molins com els que va lluitar Don Quijote...
“.....A la localitat es troben els famosos molins contra els quals va lluitar Don Quixot i que Cervantes va immortalitzar en el capítol VIII de la seva universal novel•la. Els molins de Campo de Criptana es poden considerar, per tant, com el principal senyal d'identitat de la Manxa, així com una de les imatges que millor identifiquen Espanya en el món.

Imatge

Imatge

Dels trenta o quaranta molins que va identificar Cervantes a El Quixot, actualment és possible trobar deu, dels quals tres són originals del segle XVI: Molí Burlet, Molí Infantil i Molí Sardinero”

Imatge

Imatge

Imatge

Realment n’hi ha una bona escampada, i queden molt més apilats que els de Mota del Cuervo. Ens costa un tou arribar-hi, ja que tenim que creuar tot el poble.

Imatge Imatge

Imatge Imatge

Desprès de les fotos, seguim. Anem ara cap a Alcazar de San Juan, que és situat a 150 km al sud de Madrid y limita amb la província de Toledo.

Imatge

Imatge

Aquí trobem 4 grans i espectaculars molins situats al Cerro de Sant Anton, i en aquests si que podem arribar a tocar-los fina a deixar la moto als seus peus.

Imatge Imatge

Imatge

També hi ha dos catxes distanciats uns 200 metres. El Molinos de Alcázar de San Juan, i el GeoAlcázar: ¡Que no son molinos, sino gigantes! , que per suposat, fem, desprès de les fotos de rigor.

Imatge

Imatge Imatge

Imatge Imatge

Aquí fem la fotografia que finalment decidim enviar al concurs... i és que la zona es presta tot i la calor..... sort que la moto no sua.

Imatge

Imatge

Creuem Alcazar de san Juan i prenem la carretera cap a Miguel Esteban, curiós nom per un poble, del que es desconeix d’on li ve el toponímic.
Com no, també molt relacionat (o aixó diuen ells) amb l’obra del Don Quijote, ja que diuen que és el “lugar de La Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”.

“Este pueblo, del que desconocemos el origen de su nombre, pudiera haber sido literariamente famoso si Cervantes hubiera querido nombrar ese “lugar de La Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”. Así lo afirman bastantes estudiosos que dan como cuna de D. Quijote a este pueblo. Miguel Esteban, que sí era aldea en vida de Cervantes, 80 vecinos en 1575, 98 en 1591, tuvo que ser grande en épocas anteriores, como ponen de manifiesto los 23 hidalgos migueletes que, según el Archivo de Simancas, había en 1591. Pero nada se sabe de su origen.”

La veritat és que d’entrada només anem a fer un parell de catxes que es troben molt a prop del poble, en un Santuari proper amb molins turístics moderns i petitons. Els catxes son Ermita de San Isidro , i el Molinos de Miguel Esteban ,

Imatge

Imatge

Imatge

Anem ara a dinar al mateix poble de Miguel Esteban. Just a la sortida ens trobem un gran i pintoresc restaurant, l’Hostal Torreón del Miguelete. Tot i la calor, ens mengem unes migas con uvas i un plat de gachas, i per rematar uns quebrantos....

Imatge Imatge

Imatge

Ara si que l’hem fet bona. Amb un tou de calories a l’estomac i el termòmetre marcant 40ºC és fa moolt difícil rodar.

Imatge

Imatge

Desprès de mitja hora circulant trobem un parc i tenim que parar a descansar una estona... tot i que el truc de posar el cap sota una font és el millor remei.

Imatge

Imatge Imatge

Arribem a Cuenca, i desprès d’una dutxa merescuda, anem a agafar el bus numero 2 que ens porta directament a la Plaza Mayor, on havíem deixat la ruta turística ahir.
Baixem fins el Pont de San Pablo.

Imatge

El Pont San Pablo és un pont de bigues que creua al riu Huécar a la ciutat de Cuenca.
Va ser construït entre 1533 i 1589 per iniciativa del canonge Juan del Pozo originalment en pedra, per salvar la Hoz del Huécar, comunicant el Convent de Sant Pau i el casc urbà.
Aquest primer pont es va esfondrar, construint-se en 1902 el pont de ferro i fusta actual, d'acord amb la línia arquitectònica del moment. És un pont rectilini, de 60 metres de fletxa, recolzat en els pilars d'arrencada de cadirat del pont anterior i, al centre, en un puntal de ferro.
Part del patrimoni de la ciutat de Conca, és un dels millors llocs des dels quals observar les Cases Penjades.

Imatge Imatge

Imatge

Just al mig del pont es poden fer magnífiques fotos de les cases penjades, mentre agafes dissimuladament el catxe Puente San Pablo ,

Imatge Imatge

A l’altre costat del pont, hi ha el convent de san Pablo, del segle XVI, i que actualment alberga el Parador de Cuenca.

Imatge

Imatge

Desprès, com estem molt cansats, decidim anar baixant cap l’Hotel i deixar el sopar per altre dia... com a molt farem una tapa...
Passem per la Torre de Mangana, actualment en obres....

Imatge Imatge

Ja de baixada, la sorpresa d’aquest viatge... ens trobem a uns Motarres passejant pels carrers de Cuenca, l’Edu i la Montse.

Imatge

Fem amb ells una birrota i unes tapes i quedem per sopar demà. No quedem per anar en moto, per que bàsicament ells han fet avui el que nosaltres tenim com objectiu demà.

_________________
www.rutesamblamoto.cat
www.motarres.cat


dl. set. 26, 2011 4:35 pm
Perfil
Site Admin
Avatar de l’usuari

Membre des de: dg. nov. 02, 2008 12:26 pm
Entrades: 219
Entrada Re: VIATGE --> CUENCA - LA MANCHA

Dia 18 d’Agost de 2011
“LA SERRANIA DE CUENCA (Ciudad Encantada, Los Callejones, Ventano del Diablo), Mirador Sagrado Corazon”
Ruta de 255Km (de les 9,30 del matí fins les 7 de la tarda)


Avui, la finalitat principal és anar a veure la Ciudad Encantada i los Callejones a les Majadas. Tot el demés ja ho hem vis en altre ocasió, destacar “el nacimiento del Rio Cuervo” per on ara varem passar però no varem parar. Desprès, clar, ho complementarem amb una rutilla per la Serrania. Carreteres conegudes amb altres per descobrir.

Al final, la ruta va quedar així....

Imatge

Com sempre, esmorzem i marxem. A 2/4 de 10 som ja sobre la moto sortint de Cuenca per la Hoz del Jucat. Tota la Hoz està arreglada per poder passejar. El Riu, camps, el carril bici, i la carretera encaixonats entre parets. Fins i tot i tenen una platja artificial.

Imatge

Imatge

Anem cap a Valdecabras, que ens porta fins les mateixes portes de la Ciudad Encantada. No fa sol i la temperatura és uns 10ºC inferior a la d’ahir.

Imatge

Tot i aixó, abans d’arribar, parem a fer el primer catxe d’avui, el ciudad encantada ,

Imatge

Imatge

Arribem a les portes de la Ciudad Encantada. Deixem la roba a les maletes i els cascs lligats i entrem.
De moment sembla que vol ploure. Millor, així no patirem la calor d’ahir. Agafem un paraigües i els xubasqueros.

Imatge

La Ciutat Encantada és un paratge natural de formacions rocoses calcàries formades al llarg de milers d'anys. Es a una altitud de 1.500 metres. Està situada en una finca privada a la qual es pot accedir previ pagament de 3 €.

Va ser declarada Lloc Natural d'Interès Nacional l'11 de juny de 1929. L'acció de l'aigua, el vent i el gel ha fet possible aquest fenomen càrstic. L'heterogeneïtat de les roques quant a la seva morfologia, composició química i grau de duresa és el que ha permès el desgast desigual de les mateixes pels elements atmosfèrics, donant com a resultat una mostra sorprenent d'art pintoresc provinent de la mateixa naturalesa. A les capritxoses i espectaculars formacions existents cal sumar lapiaces, torcas i embornals.

El més famós dels monuments, és aquest, anomenat “El Tormo Alto”

Imatge

N’hi he per tots els gustos.....

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Marxem... ja hem vist l’anomenada Ciutat Encantada. No és res de l’altre mon, peró ja que i som, ha valgut la pena donar-hi una volta. Cal dir que fet i fumut, dura una hora de caminar més o menys.

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

Tornem a la moto, i tot anant cap a Las Majadas, passem per davant del Ventano del Diablo. Aquest és un mirador espectacular que ja coneixíem de l’ultima vegada que varem ser per aquí.

Imatge

Imatge

Ventano del Diablo es troba a 36 quilòmetres al nord-oest de Conca. Es tracta d'una perforació a la roca sobre la profunda gola del riu. El seu desnivell és de més de 200 metres, i forma una sèrie de meravellosos pous on es poden observar els colors intensos que desprèn el riu en el seu reflex sobre les roques.

Imatge

Imatge

El seu nom prové del lloc on el Diable llançava al riu a tots aquells que s'acostaven a mirar a través dels finestrals que formen els sortints de les roques. És un lloc que val la pena visitar si passeu a prop.

Imatge

Ara anem a “Los Callejones”, altre espai natural molt assemblant però de propietat pública i que no es te que pagar. És també un dels principals atractius de la zona, tot i que no tant massificat com l’anterior.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

“Los Callejones” han estat utilitzats tradicionalment per part dels pastors per construir pletes on guardar el bestiar, en utilitzar les parets de roca com a part d'aquests. Avui dia encara es poden observar alguns d'ells. En aquesta zona aprofitem de passada a fer part d’una petita sèrie de catxes, que pretenen ensenyar aquest espai tot cercant-los.

El primer el fem uns metres abans d’arribar, fem uns metres de pista. Es el catxe, Cuenca ,

Imatge Imatge

Imatge

Deixem la moto i comencem a caminar, el recorregut que farem no te més de un quilometre i escaig. Enseguida ens posem altre cop dins d’un mon petri de formes que conviden a buscar similituds.

Imatge

Imatge

Ara anem a fer el catxe Las Majadas 2010 - Cache Conmemorativo ,

Imatge Imatge

Seguim pel laberint i anem al Las Dos Torres ,

Imatge

Imatge

Imatge

Arribats en aquest punt, decidim que ja hem vist prous pedres i fet prous catxes per avui.. fem el catxe Ortiga , i donem mitja volta per trobar la moto.

Imatge Imatge

Iniciem ara un camí que el Michelin diu que no és asfaltat, i el meu tomtom ho confirma, però que el Googlemaps chiva que és asfaltat. Realment la carretera és molt petita i estreta, i acabada d’asfaltar, tot i que per desgràcia el bosc ha sofert en aquest sector un incendi que desprès observem ha estat de grans dimensions.

Imatge

Imatge

Imatge

Aquí és l’únic punt on ens plou una mica, el just de parar sota un arbre per valorar si ens posem la roba d’aigua, decidim que no, i fem be. De seguit escampa.
Trobem la carretera general, la CM2106 que agafem direcció Tragacete, on dinarem.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Desprès, seguim cap a Beteta, tot passant per l’Alto de la Vega a uns metres del qual i trobem l’aparcament per anar a trobar el Nacimiento del Rio Cuervo, un lloc també emblemàtic de la Sierra i que val la pena descobrir. Nosaltres ja tenim la feina feta. Ja i varem estar a l’ultima estada per aquestes terres, per lo que la deixem enrere.

Imatge

Imatge

Imatge

Continuem per l’agradable i ràpida carretera fins a Beteta, i ens posem al costat del curs del riu Guadiela

Imatge

Imatge Imatge

Que forma l’anomenada Hoz del Beteta. Un petit i suau engorjat. Cal dir que a 4 quilometres d’aquí si embotella la coneguda aigua Solan de Cabras.

Imatge Imatge

Som a la part més al nord de la ruta. Cal començar a baixar i ho fem per una bonica i tranquil•la carretera que va a Fuertescusa.

Imatge

A la que toquem el riu Escabas, ens trobem uns espectaculars túnels picats a la pedra. S’anomenen La Puerta del Infierno.

Imatge Imatge

Imatge

El Tomtom “canta” un catxe al costat de la carretera, a tocar. És el Puerta del infierno ,

Imatge

Imatge

Imatge

Seguim, és una carretera perfecte, molt ben asfaltada i amb corbes suaus per paratges feréstecs i tranquils.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Així que deixem Poyatos a la nostre dreta, la carretera es torna molt més petita, però guanya amb espectacularitat.....

Imatge Imatge

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

Tornem a ser a Las Majadas, i tanquem així el cercle. Anem ara cap a Cuenca.

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Una vegada a Cuenca, no volem plegar sense pujar a un monument / mirador que presideix la ciutat en tot moment des de lo més alt.

Imatge

Imatge

Tot enfilat a la Sierra del Socorro, hi ha el munument al Sagrado Corazón de Jesus. Si pot arribar amb la moto des de la Hoz del Huecar, i decidits i pugem. Només pel tram de carretera ja val la pena.

Imatge Imatge

Imatge Imatge

Tot i que en arribar a dalt, realment la visió de Cuenca és espectacular i si aneu alguna vegada, penso que us agradarà molt.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

També i fem un catxe, ara si, l’últim d’aquestes terres i de les vacances. El Sagrado Corazón de Jesús ,

Bufa!!! Ja son quasi les 7 de la tarda. Rebem la trucada de l’Edu i la Montse. Havíem quedat per sopar i estem fent salat. Baixem pitant cap l’hotel, ens dutxem i canviem, i en trobem amb ells a la Plaça major, sempre pujant amb el bus, l’1 o el 2.

Sopem de tapes, un Ajoarriero, Zarajillos, Morteruelo, Callos.... unes birres i ho rematem amb uns xupitos del licor tradicional de la zona, el Resoli.

Imatge

Fem una passejada tranquil•la a la fresca de la nit, i ens acomiadem.

Imatge

Imatge

Nosaltres demà tenim que tornar cap a casa i ells encara tenen un dia que el gastaran per la zona d’Aranjuez.
Ha estat un plaer poder compartir amb ells aquestes estones.


Dia 19 d’Agost de 2011
“LA DURA TORNADA”
Ruta de 575Km (de les 9,30 del matí fins les 6 de la tarda)


Poca cosa a dir d’aquesta etapa tret que va ser la més ràpida possible.

Imatge

Varem estar plantejant tornar fent ruta interior cap Teruel, Alcañiz, lleida. Segur que molt més maca, però ja l’hem feta tres o quatre vegades, i realment aquesta vegada teníem pressa. Teníem que ser abans de 2/4 de 8 a buscar el gos a la gossera. Generalment sempre l’anem a buscar a l’endemà d’arribar, però aquesta vegada no era possible. Per tant tampoc teníem moltes altres eleccions. No volíem anar amb el pito al cul.

Així que marxem com sempre, a 2/4 de 10 i anem cap a Valencia per la Nacional 320 fins a trobar autovia, i passat Valencia, a Sagunt, l’autovia.

Imatge

Imatge Imatge

Arribem a casa a les 6 de la tarda, passades. Just per dutxar-se i anar a recollir la bestia. Han estat quatre dies intensos i divertits. 1790km en que em passar molta calor, però ens ho hem passat molt be, que al final és el que compte i queda.

Imatge



Imatge
Carme i Miquel

_________________
www.rutesamblamoto.cat
www.motarres.cat


dl. set. 26, 2011 5:11 pm
Perfil
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Respon al tema   [ 2 entrades ] 

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
 
  
 
Benvinguts al nostre espai, on i podreu trobar un tou de cròniques, rutes i fotos de les nostres sortides en moto i altres coses. Si tens cap problema o dubte, escriu a burruktala@gmail.com
cron