Mostra les entrades sense resposta | Mostra els temes actius Hora i data actual: ds. des. 15, 2018 5:23 pm




Respon al tema  [ 1 entrada ] 
 VIATGE <> ELS ALPS, un repte fet realitat 
Autor Missatge
Site Admin
Avatar de l’usuari

Membre des de: dg. nov. 02, 2008 12:26 pm
Entrades: 219
Entrada VIATGE <> ELS ALPS, un repte fet realitat
NO DESESPEREU, SEGURAMENT I DEPENENT DE LA VOSTRA CONNEXIÓ POT TRIGAR UNA MICA A VEURE’S TOTA LA CRÒNICA PER LA QUANTITAT DE FOTOS QUE TE.
PACIÈNCIA!!
--------------------------------------------------------------------
Musica per amenitzar la lectura i visualització de les fotos.
  



El 30 de maig de 2007, va ser la primera vegada que, en tenir moto seria per viatjar (la V), ens plantegem anar als Alps.
Tot aprofitant que teníem 15 dies de permís de la feina, tant la Carme com jo, l’objectiu va ser molt clar.

Viatge <-> 30 al 5-5-07 Alps-Vercors (1ª - Els Alps)

Amb il.lusió varem anar-hi, i a Xamonix, la crua realitat va fer que tots els plans anessin a norris, tots els ports eren tancats encara per la neu. Creieu-me si us dic que em vaig posar a plorar de frustració a l’oficina d’Informació i Turisme de Chamonix. A sobre, ens va ploure quasi cada dia. Tot i això ho varem mig arreglar anant al Vercors.

Des d’aquell dia, ens va quedar aquella espina clavada. Altres viatges sempre ens han desviat de l’objectiu, Corcega, la Selva Negra, el Vercors, Monaco..... però sempre pensant el dia que podríem fer aquest viatge.

Aquest any, ho teníem decidit. Si tot lligava i quadrava, faríem el viatge. I penseu que la quadratura no era fàcil.
Sabia que només comptaríem amb sort d’una setmana (ja que la Carme te 15 dies a l’estiu i els compartim amb el meu fill), no m’atrevia anar-hi amb la VStrom, que com sabeu esta ja fotudeta, per lo que volia moto nova. Per tenir la moto nova, calia vendre el pis de Parets i demanar hipoteca per un de nou, i de passada així tenir uns pempis per la moto, però estava a l’atur, així que el desembre, tot era mooolt negra.
Com son les coses... per sort el Gener ja tenia feina, al febrer ja venia el pis , la moto esperada sortia al mercat a finals de maig i a finals de juny ja en tinc una al pàrquing, les vacances de la nova feina lligades per que coincideixin amb les de la Carme....
Avui, uns mesos desprès, tot ha lligat, i el viatge ja ha estat una realitat de la qual us en faig ara cinc cèntims.


Creieu que no he llegit cap crònica de ningú. La ruta la vaig crear a l’últim moment amb el google maps i un mapa de la Michelin (cert és que des del 2007 la tenia gravat al cap una sèrie d’objectius a fer).
Segur que es pot fer millor, segur que d’altres la faran diferent, però per nosaltres, amb cinc dies de ruta reals que teníem i dos més d’anar i tornar, això que us exposo és el millor que ens va semblar... i vosaltres jutgeu.
La ruta no és turística, és una ruta 100% motera. A pocs llocs hem parat que no sigui un coll o els punts finals d’etapa. Això si, hem combinat aqueta ruta amb l’altre activitat que ens agrada fer, el Geocaching. N’hem trobat uns 20 repartits en tota la ruta, en cada coll n’hi ha un, i en tots ells i hem deixat la nostra empremta.

Les etapes totes han estat planificades per que surtin sobre unes 5/6 hores de moto efectives, que per aquestes carreteres donen per fer uns 300km diaris.

Els colls importants que hem fet, per ordre, son aquests...

Col du Galibier (2645m) - Col d'Iseran (2764m) - El Petit St. Bernard (2188m) - El Grand Sant Bernard (2469m) - Simplonpass (2005m) - Paso del Sant Gottardo (2108m) - Furkapass (2471) - Grimselpass (2764m) - Sustenpass (2259m) - Oberalppass (2044m) - Flüelapass (2383m) - Offenpas (2149m) - Paso dello Stelvio (2757m)

Comencem el viatge... agafeu-vos que venen corbes...



La ruta, en general i a vista de “pajaru” seria aquesta...

Imatge


Evidentment us poso un seguit de fotos amb comentaris pero no faig comentaris sobre quines carreteres són o passem. Si voleu seguir exactament les carreteres, cliqueu sobre el mapa corresponent i s’obrirà el googlemaps per poder veure la ruta amb detall.

Imatge

DIA 30 d’AGOST – ETAPA PRÒLEG –
MOLINS DE REI / BRIANÇON (França)
727km – 7h09’ (el horaris són el que dona el googlemaps de circulació efectiva)


Així com la primera vegada varem anar fins a Chamonix per començar allà la ruta, aquesta vegada volíem fer-ho des de Briançon. L’idea me la va donar el Marc, que hi varen fer nit al anar a l’Stella Alpina. Afegia així dos colls més a la llista que tenia al cap, el Col du Galibier (2645m) i el Col d'Iseran (2764m).

De la ruta d’aproximació, poca cosa, autopista i més autopista. 730 km que és fan en unes 7h efectives a cavall. Tot un dia.

Sortim cap a les 8 del matí. El dia és clar i fa força fresca. He fet be de portar la roba d’hivern. No sobra pas.
El principal problema és l’aire.... fortes ratxes de vent ens fan la vida impossible, però no sols al lloc de sempre, desprès de Perpinyà, durant TOT el trajecte. Realment agònic.

Pel camí, per tal de desentumir les extremitats, parem per posar benzina i fer algunes aturades per fer benzina i alguns catxes que hi ha repartits per les àrees de servei i de descans...

Imatge


Sempre he pensat que França és un bon lloc per a circular, i molt millor per anar en moto.
Per si no hi heu anat mai, penseu que a les autopistes, cal sempre pagar en les cabines manuals, ja que les motos paguem, la meitat que els cotxes. Si us trobeu una retenció, flipareu en veure com els cotxes s’aparten i et donen pas per que vagis entre mig de la cua, si vas per carreteres convencionals, els cotxes es posen a la vorera per que els puguis avançar, fins i tot s’arriben a parar si la carretera no permet un avançament clar... espectacular.

Les àrees de descans (que no de servei) de l’autopista són espectaculars... mireu si no aquesta en la que varem parar per fer un catxe.

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

A mida que ens acosten, el terreny es torna molt més abrupte i ja ens trobem en ambient prealpí.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Briançon és un bonic poble tot emmurallat. Una ciutadella realment imponent i impressionant. Les fortificacions de Vauban, que així s’anomenen, es troben a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
És la segona ciutat més alta de Europa, situada a 1350 metres sobre el nivell del mar, només és superada por Davos (per on i passarem d’aqui uns dies), a Suiza, a 1560 metros.

Imatge

Imatge

Ens instal.lem a l’Hotel i desprès ens dediquem a passejar entre les seves muralles i carrers. I fem un catxe, es clar!, on i deixem un TB.

Imatge Imatge

Imatge

Imatge Imatge

DIA 31 d’AGOST – ETAPA 1 –
BRIANÇON (França) – AOSTA/ Pila (Italia)
avui farem Col du Galibier (2645m) - Col d'Iseran (2764m) - El Petit St. Bernard (2188m)
277km – 4h52’ (el horaris són el que dona el googlemaps de circulació efectiva)


Clica per veure la ruta amb detall.
Imatge

Aquesta és segurament l’etapa més curta, però no per això menys intensa.

Marxem de bon matí. Encara no son 2/4 de 9 i ja veiem que passarem fred. Ens hem posat tota la roba d’hivern, els winStopper, guants gruixuts, les malles i punys calefactables en marxa... i és que estem a 8º / 10º, temperatura que durant tot el viatge trobarem en ruta així que ens acostem als 2000 metres.

Imatge

Imatge

Prenem la carretera i comencem a pujar. El primer coll, el Galibier, només és a 35km de Briançon, això si, passem dels 1350 metres als 2645 metres.

Imatge

Primer passem pel col Lautaret (2058m), on surt la carretera cap al Galibier. Veiem ja les primeres neus perpetues...

La carretera s’enfila entre prats, sense cap mena de tanca ni protecció. Em recorda el Turmalet o el Pailheres.

Imatge Imatge

Imatge

Realment el dia és espectacular, ni un sol núvol i el cel blau.

Imatge

Arribem al Galibier. Ens estranyem per que no i trobem pràcticament a ningú. Poques motos. Contents ens fem les fotos del nostre primer objectiu.

Imatge

Imatge

La baixada segueix la mateixa tònica, i tot passat el col du Telegraphe (1566m), baixem a trobar la carretera altre cop a 1200m

Imatge

Imatge

Imatge

Continuem a Mont-Cenis (1430m), on surt la carretera cap al col d’Iseran a 2770 metres.

Imatge

Pel camí ens aturem a l’Oratoire du Villaron per fer bonic catxe en un entorn espectacular.

Imatge Imatge

Prenem alçada ràpidament i la carretera es torna més feréstega i esquerpa.

Imatge

Arribem al Col de l’Iseran. Les fotos de rigor. Fra fred, però d’insolació és alta i estem molt be.

Imatge

Imatge

De baixada, es veu al fons de la vall el poble de Val D’Isern i el lac de Chevril, passat el cual, parem a fer el nostre primer PIKNIK.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Cal dir que la rutina diària ha estat la de llevar-nos a les 7 del matí per marxar lo més d’hora possible. Dinar pel camí de PICNIK i poder arribar a destí cap a les 6 de la tarda. Just per trobar allotjament i lloc per sopar be, de forquilla, com cal.

Seguim baixant fins arribar al Boug de Sant Maurice (744m), on en enfilem per la revirada carretera del Col du Pit St-Bernard (2188m).

Imatge

Imatge

Imatge

Arribem al Col du Pit St-Bernard (2188m). Fa frontera amb Itàlia. I fem un cache ja a la part Italiana.

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Imatge

Avui ja només ens queda baixar a Aosta per anar a passar la nit. Descobrim que els Italians no respecten cap mena de norma de circulació... la llei és Avances o t’avanço... és igual si hi ha ratlla continua o si el de davant va ràpid o lent... passa’l o el que va darrera et passarà.
Mentre siguem a Itàlia, les ratlles continues no existiran.

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

L’anècdota és que en arribar a l’hotel, que per cert no era on deia la reserva (booking.com) si no 12km més enllà, tot perdut en una carretera de muntanya de pujada a unes pistes d’esquí i al mig del no res (això si, amb magnifiques vistes sobre la val d’Aosta), ens el trobem tancat. Cartellets de CHIUSO per tot arreu.

Imatge

Imatge

Imatge

Desprès de maleir els ossos una estona i recordar-me de la família del hoteler... veiem uns números de telèfon i que posa que i truquem per dormir.
Truco i em surt una noia que m’explica que no pensa venir fins demà, que agafi una clau que hi ha sobre d’una bústia a la porta d’entrada (que ja havíem vist, amagada no estava) i que la clau era la de l’Hotel, i una targeta penjada de l’habitació. Que nosaltres mateixos, que ells vindran dema a les 8.30 per cobrar (i tot en Italia, per que la senyora no parlava res mes que aixó i una mica d’Angles).

Ja ens veus com a amos d’un hotel perdut a la muntanya. Quina gràcia. La nit a la vall d'Aosta, com tot aquí, espectacular....

Imatge

DIA 1 de SETEMBRE – ETAPA 2 –
AOSTA (Italia) – LOCARNO (Suïssa)
avui farem El Grand Sant Bernard (2469m) - Simplonpass (2005m)
279km – 5h14’ (el horaris són el que dona el googlemaps de circulació efectiva)


Clica per veure la ruta amb detall.
Imatge

Ens llevem a l’hora de sempre i esmorzem el que portem a la top (fuet, pernil i pa) i amb la ferma convicció de marxar sense pagar si a 2/4 de 9 no ha vingut ningú a l’hotel.
Deixar una nota amb l’email i el telefon i un escrit que digui “si vol cobrar, truqui”.

Tot just carregada la moto i mentre ens preparem per marxar, ja a peu de moto, apareix un paio jove... despreocupat, que resulta ser l’amo de l’hotel. Rialla, amabilitat i ens convida a uns cafès i ens cobra. Cap problema... Italia deu ser així.

Iniciem aquesta nova etapa d’avui. Realment, i a pilota passada, la més fluixeta i aburridota de totes.

Baixem del nostre niu d’aligues cap a la vall d’Aosta per creuar el poble. Veiem al fons veiem els imponents cims dels Alps.

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

Cal dir que el poble d’Aosta és a 583m i que en tant sols 35km ens plantem al col du Grand Sant Bernard de 2469m.

La carretera tot i això és força bona i ampla. Ràpida per fer, pintada i ratlla mitgera.

Imatge

Imatge

Imatge

El coll com a tal fa de frontera, tot i que queda en territori Suïs. Així que entrem en un nou país.

Fem les fotos de rigor

Imatge

Imatge

Imatge

i aprofitem per fer un nou catxe.

Imatge

Imatge

Baixem ara per la bonica Vall d’ENTREMONT fins a Martigny (471m).

Imatge

Imatge

Imatge

Aquí comença una mica el calvari d’aquesta sortida. A Suïssa es veu que tooooootes les carreteres són limitades a 80km/h, i els Suïssos ho respecten.
Si vols posar-te a l’Autopista has de saber que no te peatges. Tens que parar en un estanc, area de servei, frontera... etc i comprar la Vignette, que és una pegatina que costa uns 30 francs suïssos i la tens que enganxar a la moto.

Si vols evitar l’autopista com nosaltres, tens que seguir sempre els indicadors Blaus o blancs. Els verd et porten a l’autopista sempre.

La carretera general, realment és avorrida. Passes per immenses extensions plenes de raïm. No sabia que fos tant important aquest cultiu a suïssa.

Imatge

Altre curiositat a suïssa és que no tenen l’Euro per no ser de la Comunitat Europea. Fan servir el Franc Suïs, però no hi ha problema ja que accepten Euros pràcticament a tot arreu. Això si, aneu al tantu que alguns llocs es reboten i t’arrufen el nas. Fan la conversió al seu rotllo i el canvi tel tornen en francs (en benzineres i Supers grans no hi ha problema, toquen un boto i canvien automàticament de francs a euros i fins i tot et poden tornar canvi en euros).

Imatge

Imatge

Seguint amb les coses de Suïssa. Resulta que diuen que si et veu la policia amb el TOMTOM, pots tenir un problema, ja que està totalment prohibit portar els radars. Realment jo portava el navegador sense el radars de Suissa, però el que no vaig veure va ser policia per enlloc.

Seguim dons per la carretera, Martigny, Sion, Sierra (on parem a comprar el piknik de dinar), Visp i Brig, on iniciem la pujada al Simplonpass (2005m).

Imatge

Imatge

Pugem seguint les indicacions de Simplon en blanc, que ens porten a un petit i bonic tram de carretera que puja emboscat, tot i que finalment desemboca a la nova i ampla carretera nacional.

Imatge

Parem a fer el Piknik a la primera taula que veiem, ja que això no és França i no s’estila. De taula, només una, però de marbre... poderio!

Imatge

Nosaltres en tenim prou amb 4 metres quadrats de gespa per dinar i ser feliços.

Imatge

Seguim pujant, fins arribar al cim del Simplonpass.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

On per descomptat fem també un parell de caches.

Imatge

D’aquí ja baixem altre cop a DOMODOSSOLA (272m) a la Vall d’Antigorio, a Italia.

Imatge

Imatge

Imatge

Creuem la vall per anar cap a Santa Maria Maggiore (1202m). De camí ens trobem amb aquesta espectacular Basilica, perduda en un petit poblet amb petit nom, RE. És el Santuario della Madonna del Sangue.

Imatge

Imatge

Arribar a Suïssa des d’aquí és qüestió de minuts. Passar la frontera (que aquestes si que son vigilades, recordem que Suïssa no és CE) sense incidents i baixar de pet a LOCARNO (200m) just a tocar el llac Maggiore, on farem nit.

Imatge

Imatge

Locarno és una ciutat molt turística, i el gran llac fa que sembli un poble coster. El passeig marítim és ple de bars i restaurants per prendre la fresca i sopar.
Al llac Maggiore és la tercera vegada que i soc, 91 des del costat Italiá. Des del primer dia que el vaig veure vaig pensar que tenia que tornar-hi amb la moto... ja i soc!!!
El llac Maggiore és el segon més gran d’Italia i te una extensió de 212m quadrats. El 80% de la seva extensió és Italià i la resta, el 20% de Suïssa.

Imatge

Una vegada aposentats en el Hotel (un Ibis), sortim a donar un vol... fem un parell de catxes per la zona....

Imatge

I anem a sopar, que ens ho mereixem. El llac, del qual només en veiem una petita porció, es perd amb les últimes llums.
Per la nit, si poden veure uns bonics baixells-bar.

Imatge

Imatge

DIA 2 de SETEMBRE – ETAPA 3 –
LOCARNO (Suïssa) – CHURT (Suissa)
avui farem El Paso del Sant Gottardo (2108m) - Furkapass (2471) - Grimselpass (2764m) - Sustenpass (2259m) - Oberalppass (2044m)
307km – 5h11’ (el horaris són el que dona el googlemaps de circulació efectiva)


Clica per veure la ruta amb detall.
Imatge


Així com l’etapa d’ahir és la més fluixeta, aquesta, per compensar, segur que és la més bonica i intensa de totes. És més, aquesta magnifica llaçada amb els cinc colls seguits, podria dir que és de les millors jornades moteres que mai hem fet.
Espectacularitat en l’entorn, carreteres de tots tipus, desnivellades brutals, neu als vorals i asfalt sec i net... rodar entre 8 i 12ºC... sol... ambient motero 100%....
Crec que val la pena venir només per fer aquesta etapa i la de demà.

Sortim de LOCARNO sap a les 8, tot i que el TOMTOM no vol agafar satèl.lit i els primers moment ens despistem una mica, però a l’antiga, un mapa i preguntant... cap problema.

Imatge

Imatge

Anem cap a Bellizona, on ens posem a una ombrivola i fresca vall que ens puja cap a Airolo. Això si, com sempre, evitant l’autopista que va al nostre costat en moltes ocasions.

Imatge

Imatge

Imatge

Fets els 50 llargs quilometres, arribem a Airolo.
ATENCIÓ AQUÍ!!! Cal agafar la carretera antiga (mireu la ruta marcada). Trobareu tres opcions, el Túnel (que no puja al coll, passa per sobre), la carretera nova que puja al coll, amb pronunciades pujades i magnifiques vistes, ens van dir que si li volíem torçar l’orella a la moto anéssim per allà, i la bona, la carretera antiga, la de tota la vida. Una carretera espectacular. Una carretera que si plou, cal anar amb molta cura...
Una carretera EMPEDRADA!!!! Llambordes!!! “Adoquinada”!!!!

Imatge

Va fent ziga – zagues... al inici, algunes corbes estan arreglades i les han asfaltat...

Imatge

Imatge

A mida que puges.... tot és empedrat...

Imatge

Imatge

Descobrim per que hem vist tant poques motos aquests dies... TOTS SON AQUÍ!!!! (i al Stelvio)
Gaudim de la pujada...

Imatge

Imatge

Imatge

Arribats a dalt la superTen és admiració de tot hom. La veritat és que sempre que vaig de viatge faig fotos a motos que veig... aquesta vegada ens les han fet a nosaltres...

Imatge

Fem un catxe de rigor, i les fotos.

Imatge

Imatge

Baixem, seguint la petita carretera fins que mor a la nova. I baixem fins a Hospental (1435m).

Imatge

Imatge

Imatge

Aquí podem fer el llaç com vulguem.. la qüestió és fer un cercle per passar pels ports que tenim a mà... Una magnifica Llaçada per un bonic regal de dia.
Girem a l’esquerra per pujar al Furkapass.
La carretera passa per bonics prats, on també i discorre un tren (cremallera).

Imatge

Imatge

Imatge

I ens anem enfilant, primer sense adonar-nos...

Imatge

Imatge

Imatge

Per al final agafar alçada ràpidament fins els 2436m del Furkapass, ja amb neu als borals i a tot arreu.

Foto i catxe de torn. I comprar adhesius del coll, que això no pot faltar i a tots en podem trobar.

Imatge

Imatge

Imatge

La baixada fins a Gletsch (1762m), vertiginosa, i ja davant nostre veient la pujada que ens espera pel Grimselpass (2165m)

Imatge

Imatge

Imatge

Pugem al Grimsel... ja estem alts i la neu no es fa esperar. Estem gaudint de la ruta i el dia d’allò més.

Imatge

Imatge

Imatge

Fem les fotos de rigor i iniciem la baixada.

Imatge

Mentre baixem, em venen al cap les imatges d’un vídeo que vaig veure fa temps (i és penjat al motarres.cat) baixant aquesta carretera amb patins.... espectacular!!!

Imatge



Imatge

Ara som nosaltres els que i baixem... segur que no tant de pressa...

Imatge

Arribem a Innertkirchen només a 625m d’alçada, i tornem a remuntar, ara cap al Sustenpass a 2224m.

Imatge

Imatge Imatge

La carretera és molt maca i envoltada per altes muntanyes.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge Imatge

És el port amb més neu que hem passat... tot és cobert de blanc. Espectacular.... fem la foto y anem a fer el catxe de torn.

Imatge

Imatge

Imatge

Desprès aprofitem a fer el PIKNIC més alt i més bucòlic del recorregut.

Imatge

Imatge

Baixarem ara per tancar aquesta gran llaçada de carreteres i colls que hem començat fa estona. Tornem cap a Hopental,

Imatge

Imatge Imatge

Imatge

tot i que just a 2 quilometres, en trobar Andermatt (1435m) marxem a la dreta seguint els indicadors de l’Oberalpass de 2046m.

Imatge Imatge

Imatge

Imatge

Just a dalt de l’Oberal i trobem una estació de tren. Fem la foto de rigor i prenem un cafe.

Imatge

Imatge

Ara ens queda una bonica baixada fins el poble de CHURT, on farem nit.

Imatge

Imatge Imatge

[Aquí, l’Ibis on volíem dormir ens diuen que està ple, i acabem dormint en un cuchimbril insalubre i no gens recomanable... feia por i semblava que es tingues que desmuntar en qualsevol moment.

Imatge

És igual, estem contents per una magnifica jornada, i la de demà promet igual.


DIA 3 de SETEMBRE – ETAPA 4 –
CHURT (Suissa) – MILAN/ Casei Gerola (Italia)
avui farem Flüelapass (2383m) - Offenpas (2149m) - Paso dello Stelvio (2757m)
460km – 6h58’ (el horaris són el que dona el googlemaps de circulació efectiva)



L’etapa d’avui, és també força intensa i espectacular. D’entrada voliem fer-la encara més alpina, acabant de fer, despres de l’Stelvio, el Passo di Foscagno (2291m), la Forcola di Livigno (2315m) i tot passant per Saint Moriz , anar a dormir a la part alta del llac COMO. El problema era que tenim que anar a treballar el dilluns, i ens quedarien més de 1000km entre dissabte i diumenge, per lo que decidim, una vegada fet l’Stelvio, començar a baixar per fer nit el més avall possible.

Així dons, la ruta d’avui queda així....

Clica per veure la ruta amb detall.
Imatge

Marxem d’hora de la casa dels horrors... ningú amb un ganivet de grans dimensions ha entrat aquesta nit a la nostra cambra y fem un mos al bar de l’hotel. La moto encara és a la porta. Be!!
Carreguem la moto i marxem. Avui és el dia que ens ha fet més mal temps, el cel és ennuvolat però no sembla que tingui pas de ploure....

Imatge

Aném cap a DAVOS, que com hem dit abans, és la ciutat més alta d’Europa amb els seus 1560m.

Imatge

Imatge

De Davos iniciem la pujada cap al Flüelapass de 2387m.

Imatge

De lluny ja veiem les muntanyes del Flüela-Wisshorn de 3045m totes nevades i cap a on anem.

Imatge

Arribem al Flüelapass i fem les fotos de rigor, i com no, un catxe. Tot i els núvols, el sol vol deixar-se veure, cosa que ens dona la tranquil.litat de que el dia serà bo.

Imatge

Imatge

Cal dir que hi ha una divertida opció si no voleu fer aquest coll. De Klosters, el poble abans de Davos, surt un petit tren de transport de vehicles que traspassa el Flüela-Wisshorn per un tunel de 20km, és el Vereina Tunnel. El graciós, és que fas el trajecte pujat a la moto i aguantant-la tu mateix.

Imatge
(imatge d’internet)


(imatge d’internet)

Nosaltres, una vegada fet el coll, baixem cap a Zernez (1474m)

Imatge

per afrontar el penúltim coll de la nostra aventura, el Offenpas (2149m), no tant alt ni espectacular.

Imatge

Imatge

El dia, a mida que passa l’estona i el mati avança, sembla que es va arreclant. Millor, per que ara li toca al REI, el coll per excel.lència. La icona més afamada i concorreguda dels Alps, l’Stelvio.

En baixar del Offenpas (2149m), i deixar ja definitivament Suissa per entrar a Italia de nou,

Imatge

ens trobem una parella d’alemanys parats al vora. Sembla que ens esperin, i en passar-los, la salutació és espectacular... ens aixequen el braços i ens saluden com si ens confiessin de tota la vida...
Al afluixar i mirar-los entenc perquè...

Imatge

És la primera SuperTen que hem vist. El que passa que al ser grisa passa molt més desapercebuda...

Continuem darrera d’ells un tram, fins que prenen un diferent camí. Nosaltres continuem fins a Sluderno (in tedesco Schluderns) i desprès Prato Stelvio (915m).

Imatge

Imatge

Iniciem aquí la millor i més heavy pujada mai feta per nosaltres. Pujarem 1800 en 25km des de Prato Stelvio (o 1300 metres de desnivell si ho mirem des de Trafoi).

Imatge

Imatge

Imatge

Aquí si que trobem totes les motos del mon... fins i tot retencions en alguna corba massa tancada per algú poc expert que quasi te que parar per fer girar la moto...

Imatge

Imatge Imatge

Això que sortim de les llaçades del bosc, la visió de la part alta i final deixa sense respiració només de veure...

Imatge

Imatge

Imatge

Una vegada al cim de l’STELVIO (2757m), el moviment de bicicletes i motos és intens. Sembla Andorra en hora punta.

Imatge

Imatge

Imatge

Trobem aquí per primera vegada en dies, gent que parla el castellà. I trobem uns Canaris que fan el viatge amb una VStrom 1000. Compartirem el resta de jornada amb ell.

Fem fotos de sobres, comprem alguns records del moment i fem el cache de rigor.

Improvisem un PIKENIKE menjant un braksburg comprat als xiringus d’allà, i marxem...

Imatge

Imatge

Hem decidit posar ja rumb a casa. Estem satisfets de com ha anat tot plegat. Demà volem ser a casa.

La baixada, tant o més espectacular que la pujada. La carretera es recargola tot lo que pot i més..... suposo que les imatges valen més que tot el que pugui explicar.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Una vegada a Bormio, seguim directes cap a Milan. Anem a trobar el llac Como, però no el veiem, ja que la carretera que prenem és una autovia que passa per uns llargs túnels. Sembla que la xarxa de carreteres d’Italia, és subterrània. El més agònic, és aguantar mitja hora parats per un accident just al mig d’un d’aquests túnels.

Imatge

Imatge

Passem Milan (que ens equivoquem i la trasspassem pel mitg.... no ho fessiu pass....
I parem a dormir a uns quilometres de Milan, a Casei Gerola. Parem a un Motel de carretera... espectacular....
Ideal per una nit boja.....  

DIA 4 de SETEMBRE – ETAPA EPILEG –
MILAN/ Casei Gerola (Italia) – MOLINS DE REI
Tornada avorrida i per autopista.
930km – 8h31’ (el horaris són el que dona el googlemaps de circulació efectiva)


El dia es lleva radiant. Totalment desvetllat i sense ni un núvol al cel. Promet calor, per lo que ja portem tota la roba d’estiu, jerseis i malles a les maletes.

Marxem com sempre, d’hora. Els companys canaris encara tenen més dies de vacances per lo que so volen prendre amb més calma. Per lo que marxem sols.

Imatge

Tot un dia d’autopista. Les 8,30h de moto es transformaran en 13 hores efectives d’activitat, però volem dormir a casa.

Tornem a experimentar la conducció italiana. No hi ha respecte per res.... i aixó es transforma en nombrosos accidents que anem trobant.
Fins i tot nosaltres estem a punt de tenir-ne un. Per sort, el que amb la VStrom haguera estat fatal i una trompada segura... al SuperTen, va fer una frenada espectacular passant de 130 km/h a 0 en mols pocs metres, i sense perdre control poder dirigir la moto tot frenant a un lateral del cotxe que havia frenat en sec al mig de l’autopista (us puc assegurar que he amortitzat la tecnologia que porta la moto de sobres...)

Imatge

Imatge

Imatge

Pel camí parem a fer algun catxe i tot arribant a la frontera, a 3km per entrar a Catalunya trobem un greu accident... que ens te parats una bona estona a l’autopista ja que la tallen per fer baixar l’helicòpter.... que desprès no te pressa en marxar... mala senyal....

Imatge Imatge

Arribem a casa a les 9 del vespres... cansats però contents de l’aventura viscuda en només 6 dies.

Han estat uns 3000km (3200 de comptaquilòmetres), 1200 dels quals per carreteres espectaculars i Increibles. Hem passejat por tres països diferents que ja no saps al final en que parlar, el Francès, l’Italià o de signes pels alemanys... que secs son!!

Comptant els desnivells, hem acumulat un desnivell pujant tots els ports, ni més ni menys de 18.200 metres.... sorprenent, sensacional....

Ha estat una bona experiència que ens ha agradat fer. La propera, comencem per l’Stelvio i amunt... fet????


Imatge


CARME I MIQUEL

_________________
www.rutesamblamoto.cat
www.motarres.cat


dg. set. 12, 2010 6:09 pm
Perfil
Mostra les entrades dels darrers:  Ordena per  
Respon al tema   [ 1 entrada ] 

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants


No podeu publicar temes nous en aquest fòrum
No podeu respondre en temes d’aquest fòrum
No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum
No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum

Cerca:
Salta a :  
 
  
 
Benvinguts al nostre espai, on i podreu trobar un tou de cròniques, rutes i fotos de les nostres sortides en moto i altres coses. Si tens cap problema o dubte, escriu a burruktala@gmail.com
cron