Divendres 1 de maig, amb il.lusió, com sempre malgrat la insistent pluja, marxàvem amb el nostra portaavions cap a Saragossa...
Eren les 9 del mati.
Veiem que l’autovia està tallada a l’alçada de Monmaneu, per lo que a la que som a Jorba sortim a l’antiga N2... fins a 18km de cua s'hi arriben a formar...
La veiem des de l’antiga carretera...
Sense incidents, arribem a Saragossa. Al punt de la inscripció, Moterillos, on ens donen el dorsal, una samarreta i el road boock hi trobem ja a moltissims dels motarres que van arribant de diferents punts de la geografia... també amb moltes ganes de iniciar l’aventura.
Desprès, anem a l’hotel, un 4 estrelles nou a estrenar... QUIN LUXE!!!! Quedem sorpresos... i tot per 60€ la nit i esmorzar....
El dinar de fraternitat és al mateix hotel. Mengem molt i molt be.. per 13€. Com s'ho treballen aquests de l’organització!!!
Anem a Moterillos... el lloc on hem fet les inscripcions i d’on surt la rua cap a Saragossa... Donem una volta i veiem la quantitat de diferents motos que hi ha... Rs, customs, nakets, trails, maxitrails, gt’s, algun side.... alguna goldwin...
La cua de 500 motos fa impressió... recorrem els carrers de la capital Aragonesa, i som l’atracció de tot hom
Parem just a tocar la plaça del Pilar i anem a fer una visita a la Basílica...
Per acabar anem a San Juan de Mozarrifar, on es tenia que fer el Breefing.
En comptes d’això, ens trobem amb una xerrada de més de una hora i mitja sobre seguretat vial, que si be, era molt interessant, crec que fora de lloc, o com a mínim exageradament llarga per lo que esperava la gent. Tot i això cal agrair l’esforç i la dedicació del ponent.
Aquí ens trobem amb en Mateu (Chiquitin), que havia pujat més tard. Deixem el breefing i anem cap a sopar..... demà tenim que matinar!!!
...........
Hem dormit poc... ens llevem a les 6,30 del matí, ja que volem esmorzar a l’hotel abans de marxar... el restaurant obre a les 7, i la sortida de Penitentes és a les 7,15.
Marxem i arribem a Moterillos... i a una munió de motos.... una cua monumental ja que només deixen sortir en grups espaiats uns minuts entre ells... altra cosa que l’organització tindria que mirar de millorar (crec), ja que amb tot plegat ens hi estem uns 45’ per a sortir.
Quant marxem, son les 8,30 del mati... per mi, massa tard per a fer una ruta tant llarga.... tindrem que alleugerir el pas...
Marxem, i anem per l’autopista a buscar l’autovia de Huesca A23,però per indicacions expresses de l’organització, està totalment prohibit passar-hi, cal sortir a Villanueva de Gallego per agafar la N-330... per suposat així ho fem...
Una vegada hem arribat a Huesca, si que prenem l’autovia, tot seguint els indicadors de Jaca – Sabiñanigo, i que ens enfila ràpidament i sense problemes cap el al
port del Monrepos de 1280 mts.
Així que iniciem la baixada del port... s’obre una magnifica panoràmica sobre els Pirineus, que ens esperen nevats al fons.....
De sobte, trobem el desviament cap a Boltanya, per la A-1604. Una magnifica carretera, una mica abonyegada però molt agradable de fer.. (encara estem descansats).
Trobem molta cua, motos que van en grup i no tiren ni a tiros... però no ens atrevim a adelantar...
gaudim del paisatge i de la pujada al
port de Serrablo, de 1291 metres. La baixada és bona, i la fem sense contemplacions, ja que ens hem quedat sols...
Aquí ens adonem de quin és el vehicle més ràpid per fer penitinetes... una escúter ens avança sense contemplacions... ens quedem amb un pam de nas... i mira que corríem!!!!!
De Boltaña, anem en un plis a Ainsa per la N260, on i trobem una gran cua a la gasolinera. Quina sort que nosaltres ja n’hem posat. Aprofitem a parar, portem ja dues hores i quart de moto.
Reemprenen ruta. Ara anem cap el Tunel de Bielsa per la A-138, peró dins d’Escalona, deixem la carretera bona per girar a l’esquerra per la HU-631, direcció Fanlo – Cañon de Anisclo.
Certament totes aquestes carreteres que portem fetes i les que farem, ja les hem fet en altres ocasions.
La carretera del Cañon de Añisclo (que el forma el riu Vellos), la recordava ja molt desfeta, però aquesta vegada la retrobem plena de grava i pedres...
tot i amb això, val la pena fer-la i passar per aquest extraordinari itinerari natural del Parc Nacional d’Ordesa.
Arribem a Fanlo, i d’aquí baixem fins a Broto, lloc on si fa la concentració de Fantasmas.... a la que hi hem anat una vegada. També força recomanable.
Fem benzina aquí, però no ens entretenim ja que el dinar el tenim a tocar. Anem sobre l’horari que teníem nosaltres previst, si volem arribar a les 8 del vespres a Saragossa.
El dinar es a Torla. Al cor del Parc Nacional d’Ordesa. Recordo haver estat aquí en varies ocasions per escalar el Tozal de Mallo.
Arribem que encara no son les 12,30. Força d’hora, però hem esmorzat a les 7 del matí i el tenim als peus. Encara no hi ha gaire cua i podem dinar... senzill, però sortim satisfets... que és l’important... amb una hora des de la nostra arribada hem enllestit.
Ara anem a Biescas. Tornem sobre les nostres roderes fins tornar a trobar la A-260, i girem a la dreta.
De camí passem pel
port de Cotefablo de 1423 metres. L’he fet varies vegades. El trobo genial, tant per un cantó com per l'altra.
Ràpid i amb bona carretera en general, no ens adonem que ja som a Biescas, població per sempre estigmatitzada per la tragèdia del 96 on varen morir 87 persones.
Al trobar la A-136, la prenem direcció a França.
32 quilometres de bona carretera que tot seguint el riu Gallego s'interna a la Vall de Tena i s'enfila al
coll de Portalet de 1794 metres
A mida que anem prenent alçada, la neu que fins ara la veiem per sobre nostra, cada vegada es fa més present.
Passat Formigal, la neu ja és per tot arreu. Parem al Coll de Portalet per fer les fotos de rigor. Val la pena!!!
La baixada entre la neu , és brutal. No es pot córrer massa perquè el terra és mullat i fa por que hi hagi gel, tot i que no fa molt de fred.
La vessant nord sempre és més carregada de neu.
Hem entrat a França, i la A-136 passa a anomenar-se D-934.
Baixem deixant a la nostra esquerra el Midi d'Ossau, altre important objectiu alpinístic d'altra època (meva, clar), tot i que el temps ha canviat i la boira baixa no ens deixa veure els cims de les muntanyes...
Seguim la carretera fins a Bielle, on prenem un desviament cap a l'esquerra que puja al Col de Marie Blanque, de 1035 metres. La carretera en aquest tram força en condicions, s'enfila.
De baixada, arribats a la N-134, la seguim en direcció a la frontera d'Espanya, la que passa per Somport...
Peró la deixem tot passat Bedous per anar cap a Lee i Lees Athas.
Prenen en aquest ùltim poble la carretera D441 que puja primer al
coll de Bouezou de 1009 metres per arribar al
coll de Labays, de 1351 metres.
La carretera torna a ser estreta i maca. Em sento en la meva salsa... estirem amunt tot gaudint de l'entorn natural.
En el coll de Labays ens trobem un control, i nous companys de viatge, no tant agradables,la boira i la neu.
Tot i amb això, aquesta vegada la boira no és humida, i podem anar sense posar-nos la roba d'aigua.Prenem la D-132 direcció al Coll de Pierre de St. Martin.
La ruta puja i puja, i tot i que no veiem res, n'hi ha prou per veure que els vorals de la carretera cada vegada estan mes plens de neu.
Passem primer pel
Col de Souder de 1540 metres, i tot seguit el
col de Pierre de St. Martín de 1760 metres, punt culminant i porta de la frontera amb Espanya.
Ara la carretera s'anomena NA 1370, i passat el Portillo de Eraice, baixem el port de Belagua.
Anem cap al Roncal.
Baixant, ja havent deixat les neus amunt, trobem el desviament a l'esquerra de la NA-2000 amb les indicacions de Zurita i Ansó.
Zurita no l'arribem a veure, ja que trobem un desviament cap a Ansó que prenem a la dreta. És la HU2042, que passeja per mitjà de la Vall d'Ansó, seguint el riu Veral, que seguirem fins Berdún.
Allà seguim per l'A-1205 fins a Pamplona de Jaca.
Allà parem a fer benzina. Anem secs i hem de proveir. Són les 6 de la tarda. Gairebé no hem parat.La ruta aquí la ruta va cap a Sant Juan de la Penya i Anzanigo, pero l'organització decideix neutarlitzar aquest quilometres fins el panta de la Penya a partir de les 6 de la tarda, i son les 6,15.
Creieu-me que agafo una fort emprenyament. Peró les normes son les normes. Tot i amb això, ja penso que el nostra Penitentes queda descafeïnat. Sort que son trams que ja coneixem d'altres vegades.. la foto que us poso a continuació son a tall de informació, i per que vegeu que és San Juan de la Peña, que si no coneixeu, ja trigueu a anar-hi.
Al Pantano de la Penya retrobem la ruta i a partir d'allà la seguim de nou.
Passem per davant de Riglos... impressionants, imponents, espectaculars.... creieu-me si us dic que m'hi he enfilat per totes les seves verticals, el Mallo Fire, el Pison i la Visera...
(no em puc resistir a posar-vos unes fotos fetes per mi.... "antigues" de algunes de les escalades que havia fet allà amb el meu company Pensio)
Arribem a Ayerbe on girem a la dreta per la A-125 cap a Ejea de los Caballeros.
Tenim per davant 30 quilometres de corbes per una bonica carretera.
A la que portem 15 quilometres, esdevé la desgràcia. La cadena surt del seu lloc i pica el carter, que deixa anar tot l'oli per terra. (les últimes noticies diuen que l’avaria no serà molt greu i que es podrà arreglar la moto sense molts diners
)
Per a nosaltres s'acaba aquí l'aventura. Una llàstima perquè érem molt a prop de l'arribada. Quedaven 30 quilometres de camí per agafar l'autovia fins a San Juan de Mozarrifar.
Acabem la ruta a cavall de la grua. I després en taxi fins a Zaragossa.
Així, aquí acaba el que ha donat de si la Quarta edició de Penitentes.
Certament és dura, però tampoc res de l'altra mon. Caldrà tornar-hi l'any que ve.
Com sempre en aquestes coses, difícils i laborioses de muntar, hi surten fallos i problemes, que mirant-ho des de la barrera a toro passat, penses... jo no ho hauria fet així o aixà... com diu el meu pare.... "quant se li veu el cul, se sap si és mascle o femella". Son prou grans i sabran valorar i millorar per l'any que ve.
Per la meva part, no tinc més que animar-los a continuar amb aquesta magnifica feina i felicitar-los molt efusivament per haver-nos donat un cap de setmana tant divertit i motarra com aquest.
Doneu per segur, que si puc, l'any que ve i torno.
