Ens vàrem trobar com sempre a la benzinera dels Batzacs, a les 8 puntuals.
Tenim una grata sorpresa en veure que la família s’amplia.
La Carme que avui com aquell qui diu, s’estrena com a motera, i porta la seva flamant Kawa ER6, amb només 200km!!!!! I en Josep amb una Transalp de nova fornada, tot i que ell ja te una “mica” més d’experiència, amb això de les motos....





Així doncs, som 8 motos i 9 persones... genial per afrontar un repte com el d’avui
A dir veritat és una mica agosarat fer venir a la Carmen en la seva primera sortida a una sortida com la que es preveu avui, però avisada està ( o no) i ella, simpàtica i contenta, s’apunta al bombardeo.





Prenem la C16 cap a Vic i Ripoll, i desprès cap a Ribes de Freser. On pugem la Collada de Toses. La primera parada la fem a Ventolà, per fer el preceptiu esmorzar.







El Robert, te problemes amb la seva moto.... ja se sap, “achaques” de ser la moto amb més “solera” de la colla. Cap problema... portem mecànic incorporat....







Sortim de Ventolà per l’adressera que ja ens va ensenyar en Tramun fa temps... vas a parar a la carretera de la collada... i amunt arrossegant estreps......







Reagrupament a la Collada, la més alta d’avui amb 1800mts.
Baixem tot xino xano (alguns) i parem a fer benzina a Puigcerdà per no tenir que fer-ho a França.









Entrem per Bourg Madame i anem cap a Mont Louis





. La carretera aquesta també és divertida i ràpida. Passem el Col de la Perche (1579mt) quasi sense adonar-nos,. Si no fos per que la carretera baixa de manera desconsolada fins a Villefranche de Conflent.









Seguim cap a Prades de Conflent, i en seguida som a Marquixanes, on passats un parell de quilometres, prenem ja carreteres d’aquelles que tant ens agraden... estretes i sense pintar..... per sort... l’asfalt és prou decent...







Pugem a Baillestavy i Valmanya, per una bonica carretera penjada, la D13.









Arribem al coll de Palomeres de 1036mts.





Ara baixem cap a Amelie les Bains. Però per arribar a la D618, patim una mica molt amb la carretera, ja que és tapissada de grava i molt bruta. Anem a camera lenta.





A Amelie prenem la D-115, que ja és una carretera amb cara i ulls, maca i ràpida. Parem un moment a Prats de Mollo i desprès ens enfilem al Coll d’Ares (1513 mts), l’últim del dia.






Arribats a Camprodon, cauen quatre gotes, però com tenim gana, i son 2/4 de 5, ens posem a un bareto a fer un plat combinat.

En sortir, la pluja ja ha desaparegut. Aprofitem a fer una foto de grup, i cap a casa.





Ha estat un dia interessant, i molt complert.
Hem trobat una mica de tot, hi hem arribat a casa ja foscos.
Destacar l’esforç que ha fet la Carme, que per ser el primer dia que agafa la moto, s’ha defensat prou be.... d’aquí uns dies no hi haurà qui li faci ombra....

Tot be.... a esperar la propera....