JUNA. Un nom únic per una cervesa particular. Cada any per poca cervesa que fem, no pot faltar la Imperial Stout. Un tipus de cervesa, negra com el carbó que ens fa delir.
De la de l'any passat, que varem fer el gener, LA NEGRA TOMASA, ja no en queda quasi res, i en fer un any de guarda estaven de rechupete.
Aquest any amb tot plegat, canvi de pis i operació, la cervesa la hem fet molt tard. I coincidint quasi amb el naixement de la nostra neta, que portarà (hores d'ara, porta) el nom de JUNA. Que millor dons que posar-li aquest nom a la cervesa, que d'altre costat, és la que més il·lusió ens fa sempre de fer. Quant la nostra neta faci un any, serà el moment de la cervesa..... esperem!!
Les IMPERIAL STOUT Les cerveses Imperial Stout o Russian Imperial Stout, son cerveses obscures, amb molt de cos, amb forts gustos a maltes torrades (cafè, cacau, regalèssia, xocolata..) i altres coses que i lliguen, fumats, picants, pastissos.... molt més llupolada i generalment altes en graduació d'alcohol.
Diu la llegenda que el Zar de Russia, Pere el Gran, anava a Anglaterra i li agradaven molt les
Diferencia entre maltes torrades i normals
Porter, altre estil de cervesa negra, però de molta menys intensitat en tots els aspectes. Va voler-se fer portar Porter fins a Russia, però arribava feta malbé pel viatge i les temperatures.
Ràpidament els mestres cervesers anglesos van crear una cervesa a partir de les Porters, molt més llupolades i alcohòliques per que poguessin suportar el viatge.
Una llegenda semblant a la de las IPA.
LA RECEPTA La recepta de la nostra Imperial Stout, varia poc en la base, però molt en l'hora de posar afegits, ja que cada vegada intentem que tingui alguna cosa diferent que els hi doni personalitat.
Al ser una cervesa forta i amb molt de cos, si adiu el posar-li certs aditius per
modificar varis aspectes, tal i com hem fet nosaltres.
Cal dir que sempre ens agraden les cerveses que tirin més a cafè que a regalèssia o xocolata. Les trobem un xic més amargants i aspres, tot i que sempre busquem la serositat en boca d'una beguda densa i que ompli la boca.
Per aconseguir una miqueta aquesta densitat i serositat, li hem posat aquesta vegada Lactosa. Si és cer que ho podem aconseguir d'altres maneres com apujant la densitat inicial o bullint força més estona, provem d'aquesta manera. Al menys així no mermen els litres de producció.
Altra cosa que provem per primera vegada. Posar estelles de roure torrat per donar un cert gust a la cervesa de fusta. Una miqueta com si hages estat fermentada en barril de fusta.
...
Per aconseguir axó d'entrada varem agafar (no us penseu, amb 40g x 25 litres nhi ha prou) les estelles i les varem macerar amb 250ml de ROM PUJOL. Quinze dies les i varem tenir i les varem posar al fermentador en fer secundari 15 dies després de posar a fermentar.
10 dies després de tenir-les dins del fermentador embotellem, i en el bidó de la cervesa i posem els 200ml de ROM PUJOL que ens han sobrat del macerat, així com un macerat que també hem tingut uns dies de vodka (200ml) amb extracte de vainilla natural.
Les maltes negres, fan el seu fet.
Amb tot plegat, embotellem provocant una segona fermentació en botella (com amb totes les cerveses casolanes que fem) posant sucre moreno.
La cervesa surt negra, negra, com cal. Una vegada embotellada, només cal esperar una temporada, com més millor. Per nosaltres un any és el que creiem millor. El temps fa que tot plegat lligui i els gustos adicional atenuen i els de les maltes pugin molt, configurant el gust que tant ens agrada.
LA CATA Com acabem de dir. la cata bona sempre és com més enllà millor, tot i així, al moment d'escriure aquesta entrada, ja porta tres mesos embotellada.
Col calia pensar, no ens hem pogut estar de provar-la.
La cervesa sembla ben carbonatada. Ja fa una bona corona d'escuma persistent amb bona aportació de carbonic sense ser excessiu, i això fa que la notem molt més cremosa que les que haviem fet fins ara.
Tot i que creiem que pujaran molt més els gustos a torrefacte de la cervesa, el gust a fusta es deixa notar prou... tot i que esperem que vagi baixant fins a quedar un record prou evident però que no entorpeixi en boca, ja que ara li trobem força.
La vainilla a les tres setmanes (1a cata) que la varem embotellar era evident, tot i que s'ha anat perdent i ara ens costa de trobar.
En uns mesos, al voltant de nadal, segurament començarà a estar al punt, arribant al màxim pel primer aniversari de la nostra neta, la Juna.
