|
burruktala
Site Admin
Membre des de: dg. nov. 02, 2008 12:26 pm
Entrades: 234
|
 Rupit - Beget
Diuen que el promès és deute... per tant jo tinc un deute que passo a pagar tot seguit.
Aquí us deixo la crònica i fotos de la magnifica sortida que vàrem fer el passat dia 6 de juny de 2009 que anomenàrem.. RUPIT – BEGET
Aquesta ruta, segurament és molt maca de fer a l’època de la tardor, ja que la catifa de fulles roges al terra i les diferents tonalitats entre el groc i el grana de les fulles encara resistents als arbres, fan que la ruta... guanyi en encant i misticisme....
Però com aquesta zona de la garrotxa guarda multitud de camins amagats i desconeguts per a molts, no hi ha problema..... per aquelles apoques ja ens empescarem un itinerari que deixi bocabadats a tothom... 
Aquesta ruta era pensada per donar un valor afegit al fet de anar en moto. Compaginar carreteres revolades i estretes, amb la visita de diferents indrets, pintorescos i emblemàtics, ja per l’historia com pel mont motarra... i per acabar en un dels millors llocs per posar-se fins el cap damunt de menjar a baix preu!!!
La ruta la podeu veure en aquest mapa... en el google maps només en podem fer cas dels punts com a referència, ja que la majoria de carreteres (les marcades en vermell) no surten....
Amb aquest reclam, ens ajuntem una bona colla, que ens trobem a Tona tot fent un mos.
Ens retrobem amb vell i mes nous amics, i coneixem els nous, aquesta vegada s’estrenen l’Oscar i l’Eva i el Francesc i la Carme.
Un ràpid esmorzar per sortir a l’hora convinguda, a 2/4 de 10. La bona sorpresa ens la dona en Chiquitin al presentar-se d’imprevist.
Certament el fet de tenir taula reservada per dinar, fa que els horaris els tinguem que respectar una mica, si és que volem ser a l’hora al lloc que toca.
 
Posem camí direcció Ripoll tot pujant per la C17. !0 motos en fila índia fa força patxoca. Ja som una petita multitud...
 
Passat Vic prenem la C25 direcció Girona per breus moments, per agafar de seguit la sortida de Roda de Ter i Rupit, la C-153.
Aquesta carretera és de corbes força ràpides, mentre s’enfila i guanya alçada.
Fem un reagrupament, ja que pel camí hem trobat una mica de trànsit que ha trencat el grup.
El Robert, fa aquesta foto... pero la tempesta és només en la seva imaginació... el temps ens respecte, tot i que sembla que vulgui ploure, i fa un fred intens... al menys pels que hem optat per anar de ple estiu, com jo mateix... que arribo tremolant com una fulla.
,..... i en un tres i no res som a Rupit.
 
Rupit es un dels pobles més bells del país, declarat Conjunt Històrico-Artístic, tant per la seva singular orografia, com per la conservació i la qualitat de les edificacions.
Està situat al Collsacabra, a llevant de la serralada de Cabrera i a l’extrem de la comarca d’Osona. És l’últim poble de la província de Barcelona, situat a la carretera comarcal C-153, de Vic a Olot, quilòmetre 33.
Passem pel pont penjat, un pont típic sobre la riera de Rupit, construït l'any 1945 i reconstruït totalment el 1994, conservant la mateixa estructura original. És un dels atractius emblemàtics de Rupit.
 
 
Aprofitem tant magnífic entorn per fer la foto de grup... alguns dels assistents marxaran durant el transcurs del mati, i ara és un bon moment on i som tots.
El Pere, s’entesta en fer-li entendre a la senyora, que vol votar allà en aquell moment... ella no ho veu clar... quasi ho aconsegueix....
L'església de Sant Joan de Fàbregues i el seu castell estan documentats des de l'any 968. Cap al segle XII va sorgir el poble de Rupit habitat per famílies nobles. El 1878, l'església de Rupit va deixar de dependre de Sant Joan de Fàbregues i el 1959 el municipi va passar a anomenar-se Rupit. El 1977 es van unir els municipis de Rupit i Pruit.
Continuem trajecte per la carretera que veníem seguint direcció Olot. Pugem fins el coll de Condreu, i deixant la carretera del Far a la nostra dreta, baixem cap a Olot.
La carretera és emboscada i molt bona... anem lleugers...
 
 
Tot just arribar a la vall d’en Bas fem un reagrupament a fi de traspassar Olot ven aplegadets per que els semàfors no trenquin el grup.
Deixem Olot al darrera i prenem la concorreguda i reputada carretera (pels Motarres) de Vallfogona. Aquesta carretera és de les que es poden fer molt ràpid... i ens trobem forces motos fent “carreres”... nosaltres no, eh!!!!
 
Arribem a Vallfogona, on i trobem un dels bars més emblemàtics pel col.lectiu motarra, Mr Biker (podeu veure la seva ubicació exacta al post de Baretos Motarres).
Com no, parem a fer un beure.
Reemprenem la marxa per afrontar una d’aquelles carreteres que donen un toc de distinció a la nostra ruta, ja que molt pocs coneixen i difícilment mai la fa ningú a no ser que sigui de la terra. Una pista encimentada que s’esmuny entre mig de boscos fins a Sant Joan de les Abadesses... s’anomena la Pista dels Morts....
 
 
Se’m fa curta. Que maca i divertida que és... et sents fent un fora pista però sobre ferm...
Ara anem cap a Camprodon, on passats uns quilometres en direcció França, trobem el desviament cap a Beget.
La carretera és estreta, de difícil avançament, però maca i amb moltes corbes i revolts tancats..... això fa que Beget es conservi amagat i preservat del turisme masiu de la zona.
 
Beget és una entitat de població de l'Alta Garrotxa, agregada l'any 1969 al municipi del Ripollès de Camprodon, situat a la capçalera del riu Llierca. Les cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget. Avui és un poble turístic i de segones residències. Al 2005 tenia 27 habitants.
 
Dins del municipi i podem trobar l'església de Sant Cristòfol, de caire romànic. És un edifici d'una sola nau, amb l’àbsida amb arcs llombards, amb un gran finestral i un campanar que és una torre llombarda de planta quadrada, que destaca per damunt les teulades del poble.
Com sempre, cobren 1€ per entrar. L’exploració i explotació del patrimoni Català pel poder polític de torn o l’església és present arreu. Quina llàstima.
 
Continuem cap a Oix, per una carretera d’aquelles que tampoc surt al mapa...
I de Oix a Castellfollit de la Roca... millor ni parlar-ne... no hi ha moltes fotos... per que anàvem tant a poc a poc... que la Krme no es podia deixar anar i fer fotos... jejejejejej
Un parell abans de trobar Castellfollit de la Roca, trobem un trencall a la dreta... pot arribar a semblar que iniciem una pista, però és asfaltada, i de fa només uns tres anys... sempre havia estat un camí carreter.. per lo que no el trobareu als mapes, i fins i tot, molts de la terra encara pensen que no si pot circular... dons si!!!!!
I quina carretereta!!!
 
 
Arribem just a les tres de la tarda a Sant Pau de Seguries per a dinar, a Can Baral.la. Ens posem les botes. Dinem, xerrem i riem.... sobre tot amb el crit del Ren en cel, amb que ens delecta el Pere....
Acabem la jornada. Ens acomiadem, ja que d’aquí fins a casa ja no pararem. Queden 100km de carretera, la C17.
Per nosaltres ha estat un dia magnífic i rodo. Ens ho hem passat d’allo més be, i ens han sortit uns 315km.
Ja esperem la propera... com sempre... per veure si millorem aquesta....  
_________________
www.rutesamblamoto.cat
www.motarres.cat
|
