------------------------------------
Quedem a 2/4 de 8 del vespres amb en Grimaldi a l’àrea Km17 de terrassa.
En arribar, tot esquivant la pluja que cau per a tot arreu, en Miguel ja m’espera. Ell no ha tingut temps de posar les bombetes que ha comprat, les Philips Motovisió.
I decidim muntar-les.
La primera la fem en un moment, però la de l’esquerra, és resisteix, i es trenca el ferro que la manté al portalàmpades......
Això pinta tragèdia!!!
¾ d’hora, molta paciència i manya, i la meva llum frontal, fan que a les 20,25h puguem marxar de la benzinera amb la llum canviada i reparada.
Allà hem conegut a un company de monsterclubcat, que ens diu que també puja a Solsona, tot i que espera uns “hipotètics” companys, que nosaltres, per l’hora que és, no creiem que arribin.... nosaltres comencem a passar....
Arribem a Solsona a les 21,25’ aproximadament, i anem al punt de trobada. Coneixem allà a una part dels que seran els nostres companys aquesta nit, i al Jordi i la Marta, els artífexs i organitzadors d’aquesta activitat.
Als 15 minuts arriben el resta de personal, els que, si!!! han passat finalment per la Km 17. Tots plegats, majoritàriament, són del
http://www.mosterclubcat.com, per lo que predominen les DUCATIS.
Quedem parats del soroll que arriben a fer els embragues secs que porten... a partir d’ara i carinyosament, la Tuna de la Pandereta...
-u- -u- :_m_ :_m_ _juas_ _juas_ _juas_
El sopar el fem a Solsona mateix. I a la fresca, ja que el cel és totalment seré i la lluna es deixa veure.
El sopar és genial, molt de menjar i a molt bon preu.
En Jordi i la Marta ens donen el road book que repassem, ja que fins aquell moment la ruta no la sabíem... (tot i que intuíem). Acurat i amb el resum de totes les benzineres 24h marcades. Molt bona feina!
Aquesta és la ruta que seguirem avui... (si cliques sobre del mapa podràs veure-la amb detall)
Sortim i com som 9 motos, queda com molt evident que farem tota la ruta en grup. El “problema” que tenim és que hi ha motos amb molt poca autonomia, i es decideix parar a fer benzina cada 100 km.
Les fotos de nit no queden gens be, però algunes vaig fent....
La primera sorpresa és lo be que es va de nit. Les llums de la moto són suficient per anar força ràpid... si portes les llargues, s’il•lumina la carretera com un arbre de nadal.. i pots anar, molt, però molt lleuger!!!!
El coll de Solsona, la pujada de Comiols, és espectacular...
Puc dir, que al no venir cotxes de cara, no t’enlluernes i l’ull ràpidament s’acostuma a la llum... molt diferent quant tens vehicles de cara, que acabes per estressat-te la vista.. i els nervis.
Parem a fer benzina uns quilometres abans de Tremp.
El fet de portar el Tomtom, ajuda un tou... podria dir que pots corres quasi un 15 - 20% més.... pots preveure les corbes amb molta antelació, saber cap on va la carretera i si és molt tancada o no... les paelles i corbes tancades, no et sorprenen, i pots traçar-les d’entrada com cal...
Passem per Sopeira, de dia una carretera amb vistes magnifiques sobre el pantà amb la seva carretera plena de túnels. En el vídeo, si teniu una mica de vista podreu intuir que els passem per l’arc de les llums al sostre dels túnels...
A mida que ens acostem a Viella, ens adonem que el fred cada vegada es fa més intens. L’entrada al nou túnel de Viella, és com uns encontres a la tercera fase.
Un mar de llums ens esperen i ens posem a una boca il.luminada...
per uns minuts, es de dia....
En sortir del túnel ens trobem amb una desagradable sorpresa... boira!!!! I pixanera.... comença a deixar-nos xops....
Ja ho tenim tot... de nit, fred intens, boira i amb la visera del casc plena d’aigua....
Per sort, descendim de seguit cap a Viella i la boira la deixem ràpidament. Parem per intentar trobar un lloc on ens posin un tallat calentó. Però són les 3 de la matinada... i els bars tanquen a aquella hora.. no trobem res.
Anem a fer benzina per segona vegada.
Pugem la Bonaigua, un conill s’entesta anar al nostre davant 300 metres... despistat, i desprès una baca..
La carretera és nova i asfaltada... recordo que fa tres anys... la vaig fer (tot fent el rodatge dela VStrom, els primer 1000km.... ja en fa 82000.... ) i no era més que una carretera sense mitjana, destrossada i desfeta per les cadenes dels cotxes a l’hivern..
Ara, perfectament asfaltada i un carril per sentit... és un plaer fer-la.
Són ¾ de 5 quant arribem a Rialp... estem cansats i la son i el cansament es fa notar... encara ens falta el port del Cantó i la Collada... però es fa tard... molts volen ser a casa a les 9... i el ritme no és suficient, no el de rodar, que és viu i ràpid, però el fred, el cansament, els reagrupaments i els repostatges fan que parem tot sovint...
Fem el port del Cantó ràpid... quasi com si fos de dia... la carretera també és molt ben arreglada i pintada.. això ajuda molt per anar de nit, ja que veus perfectament el recorregut de la carretera.
En trobar la N145 ja són les 6 del mati.... molts decideixen plegar per anar a casa... si volem acabar-la no arribarem a la Collada abans de les 8, ja que encara cal fer benzina altre cop com a mínim.
Dissolem la companyia aquí. Cada un pren el camí que més li convé.
Ha estat una nit interessant i molt divertida. Una activitat que m’ho he passat molt i molt be, rutejant, i rodant al costat del Miguel i dels companys acabats de conèixer, i que han resultat (com no cabia d’altre manera) perfectes per ha compartir quilometres i aventures.
L’organització per part del Jordi i la Marta (Maia)... bona, detallada i d’agrair... sempre te que haver-hi gent altruista i dedicada per que els altres puguem gaudir d’activitats com aquestes....
Per tant... i en conclusió... una bona experiència... i si em tornen a convidar l’any que ve... un clàssic per a mi a partir d’avui....
Salut, quilometres, i una salutació als de les panderetes...
_hi_ _hi_ _hi_
http://www.monsteclubcat.com
