RUTA REALITZADA EL DIA 08-03-2009 SANTES CREUS
Que bonica que és la zona per la que vàrem rodar aquest diumenge.
Com ens agrada aquesta zona de la Segarra i la Conca de Barberà (com tota la Catalunya central). És plena de carreteres petites, solitàries i assolellades... sense mitjana, revolades... amb asfalts diferent s i paisatges desiguals. Evidentment tot te la seva part negativa, el ser carreteres poc transitades, es te que vigilar i anar en compte amb els pocs vehicles que venen en sentit contrari.... no compten en que els hi vindrà ningú de cara....
Aquí podeu veure la ruta, com sempre si cliques a sobre, s’obrirà el GoogleMaps per veure la ruta amb més detall.
Així, marxem a les 9 del matí de casa, i a las 10 del matí, ja som a la Panadella esmorzant.
Allà comença la nostra ruta. Deixem l’Anoia per entrar a la Segarra i prenem el carrer que surt per darrere de l’hostal i que ens porta a la carretera B221 direcció a Bellmunt, però només la seguim uns 50 metres, el TomTom en mana girar a la dreta....
Una pista sense asfaltar!!!!!
Ja era premeditada... en el mapa d’Iberia del Tomtom, aquesta no existeix, i el d’Europa si, però tot i que no diu que sigui sense asfaltar, ja m’ho imaginava. Hi ha un altra tram més endavant que li passa el mateix.... altra sorpresa!!!
Una ràpida llambregada a la pista i decidim fer-la. Sembla força bona i dura.... La moto es transforma amb trail... i ens hi posem.
És collonuda.... molt maca i fàcil de fer.... com ens agrada!!!! La vista sobre la Segarra, genial. El Google diu que és el “camí de Sant Jordi a Pallerols”.
Quina llàstima, només han estat 3km... anem a parar a la LV2032 amb la que anem a Pallerols i desprès a Sant Antolí i Vilanova.
Agafem la antiga N2 (que poc concorreguda des de que hi ha l’autovia!!) fins entrar a Cervera, la capital de la Segarra i busquem la L-214.
La carretera, és ràpida i bona... amb el dia que acompanya. Deixem a l’esquerra una pista que ens portà a Sant Pere Gros, una ermita a la que tenim que anar algun dia...
A Cabestany, la carretera es transforma amb la L-243 i que ens indica que entrem a la Conca de Barberà. Ho notem, per que la carretera perd un metre i l’asfalt deixa de ser tant bo... però augmenta proporcionalment el seu encant...
Anem cap a Conesa, passant per Savallà del comtat, i d’allà cap a les Piles, on trobem
La ja coneguda i sempre més concorreguda C-241 que va d’Igualada fins a Montblanc.
La prenem direcció sud,
però per poc temps, ja que als quatre quilometres girem cap a lo que podria ser un cul de sac, Vallespinosa. Agafem la carretera sabent que tenim possibilitats de tornar enrera, ja que al final d’aquesta carretera, en tenim que prendre una altra, que depèn d’on mires, no existeix, per lo que ens pensem que serà una pista, i ves a saber com serà i si hi podrem passar...
La carretera que va a Vallespinosa, però, val la pena encara que tinguem que tornar enrera. Perfectament asfaltada, revolada i emboscada...
En arribar a la cruïlla, ens trobem la pista que surt a ma esquerra.... sembla bona...
Ostres!!!!! No és una pista... és asfaltada, però està tant bruta que d’entrada semblava una pista de sorra.... qllunut!!!!!
La carretera ens porta sense problemes a Pontils, on prenem la T-201 que passa per Santa Perpetua de Gaia amb la seva església mig enrunada... la carretera és molt maca
i ens porta fins a Querol, i desprès fins a Santes Creus, una vegada passat el Pont d’Armentera.
Parem a Santes Creus per visitar el Monestir Santa Maria de Santes Creus, una de les joies de l'art cistercenc a Catalunya, Bé, donem una volta pel poble i mirem el Monestir per fora.... Personalment em dona pel sac tenir que pagar per veure aquestes coses, que tindrien que ser patrimoni del nostre país i per tant gratuïts.... que paguin els guiris!!!
En sortir, seguim baixant fins a Vila-rodona, on busquem la TV 2443, també petita i estreta, d’aquelles que la Michelin marca amb un repuntejat vermell que la defineix com a perillosa....
Ens trobem Aiguaviva, i de seguit la TP 2442 amb la que baixarem fins a Sant Jaume dels Domenys...
Aquí s’acaba en certa manera la magnifica ruta... ara, ens queda enfilar cap a casa, però ens resistim a agafar la concorreguda N340 i anem cap a Vilafranca per la B212 i desprès cap a Sant Sadurní d’Anoia per la C243.
Cal dir que aquesta última, es fa força divertida i entretinguda al arribar a Gelida fins a Martorell, tot passant per Castellví de Rosanes.
Traspassem Martorell per agafar la carretera de les “puputs” cap a Terrassa, i allà si que ja agafem l’autopista (gratuïta) fins a Parets del Vallès.
Una magnifica sortida, que hem fet en un matí llarg.. hem sortit a les 9 del matí de casa, i hem arribat cap a les 4 de la tarda.....
Molt recomanable.....
