És difícil a vegades, pogué explicar un sentiment.
És tant complicat explicar el que es sent anant en moto, sota la pluja, veient paisatges meravellosos, com el que es sent quant persones, que has conegut per internet, i coneixes poquet i has compartit menys, t’obren casa seva, et regalen la seva estima, aboquen en tu tot el seu afecte i et tracten com a veritables vells amics.

En Tonet i l’Araceli, les seves filles Mar i Anna, i juntament amb ells, en Jordi (QSC) i la Júlia varen obrir les portes de casa seva, perquè cinc motoristes viatgers, la envaíssim i la féssim nostra.

Totes les paraules i imatges, segur seran poques per agrair i explicar el que hem viscut i rodat al llarg d’aquests quatre dies i 1.800 km.

Divendres 6 d’abril de 2007
DE CAMÍ A LA VALLDIGNA (VALÈNCIA)

Sempre he estat del parer, que anant en moto, la millor ruta entre dos punts, és la corba. Bé, millor dit una carretera que doni molta volta, com més millor. Per aquest motiu, quant decidirem anar a València, la ruta triada, va ésser una que feia uns 700 km. Ni les pluges de tota la setmana ni les malvades prediccions ens varen fer desistir.

La ruta a seguir fou....
Parets del Vallès, Igualada, Lleida, Fraga, Mesquinesa, Casp, Alcanyís, Calanda, Montalbán, Alfambra, Teruel, Villel (varem dinar), Tayaluelas, Utiel, Requena, Bunyol, Catadau (on ens venen a rebre en Tonet i en QSC), Carlet, Alzira, Simat de la Valldigna i La Drova (on teníem l’Hostal)

Així doncs, amb molta il.lusió, carregats amb l’equip anti-aigua i les alforges carregades, emprenem el rumb, sota la pluja que queia a Parets del Vallès.





A Igualada ens trobem amb en Ramon (James Bond) i el Xavi i la Ceci (Xavitiger). Ja hem enxampat la primera remullada de camí. Un avis del que ens esperava.



Agafem la A2, fins a Fraga, que ens desviem per la N211 cap a Casp i que seguirem fins a Montalbán.

Passem per Mesquinesa, on podem veure al magnífic castell, en que el Jordi i la Natalia s’hi estant fent unes fotos, i comprovem l’estat de l’Ebre, a punt de sortir de mare, i on el Gerard i l’Anna també es pararen cinc minuts abans a fer la mateixa foto.



Us prometo que aquesta foto l’ha fet la Carme i no l’he treta del reportatge de l’Anna!!!!



Les comportes del pantà estant treballant a tota castanya...





En passar per Casp, la pluja torna fer acta de presencia i ens acompanya fins quasi a Terol.



Casp és el famós poble en que si va firmar el “Compromís de Casp (1412)” , i que van néixer i viure els meus avis paterns, tot sigui dit de passada.

Tot arribant a Alcanyís, parem a fer un cafè, desprès continuem cap a Calanda, on s’estan preparant els tambors, i Montalbán






-
Uns quilometres desprès de Montalbán, trenquem a l’esquerra per agafar la carretera N-420 que ens porta a Terol.
Aquest tram és potser el pitjor de tots, ja que tot i tenir carreteres molt rectes, el fem pràcticament tot amb una intensa boira que no deixa veure a mes de 20 metres i plovent quantitat.
Quant la boira s’aixeca una mica, veiem entre els núvols, alguns turons propers de la serra del Pobo, ven nevats.







Just arribar a Terol, s’obren unes clarianes i el dia es torna una mica més afable. Prenem ara la N-330



En arribar al poble de Villel, trobem un bon lloc per a dinar, cosa que aprofitem.



En acabar, el sol sembla voler-se escapar entre els núvols, i aprofitem per augmentar el ritme, ja que trobem les carreteres en bones condicions.












L’alegria dura poc, ja que mica en mica és posa la cosa negra, i torna a ploure. El cel fa un aspecte que fa fredar... les motos semblen més motores d’aigua que de carretera.









D’Utiel anem a Bunyol per l’A3, i d’aquí cap a Catadau per la CV-50, lloc on trobem al Tonet i en QSC. Ja ens trobem molt a prop del nostra objectiu.



Només entrar a la Valldigna, una bafarada d’olor a flors de tarongers (Citrus sinensis) ens impregna les pituïtàries, i la imatge de milers d’arbres amb puntets taronges ens deixa sorpresos.



Tot pujant cap al poble on tenim l’Hostal, tenim una visió de tota la vall, tapissada dels tarongers.






L’hostal, que en Tonet s’ha encarregat de trobar-nos, és si més no curiós, ja que els amos son anglesos i les habitacions donen directament a una piscina.





La ruta ha estat llarga i passada per aigua. Una dutxa recomforta, i tot seguit, ens passen a vuscar en Tonet i el Jordi per anar a sopar. Avui ens conviden a casa seva.





Genial!!! Cal dir que la rebuda per part de la família és molt calorosa, ens sentim com a casa nostra. Estem cansats, afamats. El sopar ho arregla ràpidament.



No anem a dormir fins a les tres de la matinada. Estem més que contents. L’hospitalitat rebuda és impressionant. Quin dia més genial!!!! Ha estat perfecta i rodó.



Dissabte 31 de març de 2007
RUTA PER LA SERRA DEL CAROIG

Ens llevem només una estona desprès d’anar a dormir. Justetes les cinc hores de son, i a les 2/4 de 9 ja estem esmorzant. Estil angles, es clar.





Preparar les muntures i puntuals, en Jordi i el Tonet ja els tenim allà per fer-nos de guies i ensenyar-nos els secrets més amagats de la contrada.

Sembla que el dia fa un esforç per desafiar les prediccions nefastes de pluja durant tot el dia. Marxem, que ens queden uns 300 km per davant. Tot i amb això ens tapem preparats pel pitjor.





La ruta és tortuosa i molta passa per pistes forestals lleugerament asfaltades. Asfalt que en moltes ocasions és en molt mal estat, però que li dona a la ruta un atractiu especial.
Cal dir que en Ramon amb la Pan€ va patir una estona, però sense problemes va fer passar la seva maquina sense problemes.

Si cliqueu el croquis, s’obrirà prou gran com per veure la ruta correctament.



Sortim de la Drova, per la CV675, per anar per una pista forestal asfaltada fins a Barxeta, on prenem la CV600









Passem Xàtiva,



i anem cap el pobre d’ANNA per la CV580, primer la carretera és prou bona i rapida....



Desprès, a mida que passem pobles com Chella o Bolbaite es torna en una carretera, estreta, revolada i impressionant. Recomanable 100% TAT





Anem guanyant alçada, i ens parem a esperar en Ramon, que l’hem perdut. Pensem que no ens pot seguir....



Però la veritat és que ha parat per “robar” una taronja per cada un.



Continuem per la “carretera” fins arribar a la central Hidroelectrica de Salto de Millares, on aprofitem per fer-nos una foto de grup.











Desprès anem a Millares, on ens arribem a veure el Pont del Calatrava, o fem unes fotos.





Desprès, com que la carretera s’ha tornat bona, donem mitja volta i anem a buscar-ne altra més acord a les nostres necessitats.



Això si que és una pista forestal.... amb una mica d’asfalt.











Cabres al mig del camí, que s’aparten amablement.





A la vista del poble de Cortes de Pallàs, fem una parada per fer unes fotos..





I al poble a Dinar un plat combinat, que estava d’allò més bo.





En marxar per la CV 428, tant sols a uns 5 km, TANT BE QUE ANÀVEM, en Tonet te que tornar a fer bricolatge amb el seu casc. Com sempre somrient al mal temps.





A el Oro, agafem la CV425. fins a trobar la N330




La seguirem per aquesta carretera, fins a Enguera on prenem la C322 fins a enllaçar el recorregut de anada a ANNA, i tornem per on hem vingut.



El dia l’acabem sopant en una pitzeria, que ens tracten a cos de rei i ens donen de menjar que ens surt de les orelles. La Júlia hi te ma, ja que hi havia treballat. Igual que a nosaltres!!!! Gràcies companys...... joer amb la “picotaeta”
Sento no tenir fotos d’aquesta part.... la camera estava amb totes les bateries esgotades.


Nois, si heu arribat fins aquí mirant fotos.... mireu la segona part del viatge..... Altra ruta impressionant i amb mega paella inclosa.