Si l’any passat el fred i el glaç va ser el protagonista, aquest any, sens dubta, ho ha estat la boira.

Com que lo de la CONCENTRACIO MOTERA A TAMARITE DE LITERA a alguns se’ns quedava petit, vàrem decidir realitzar una aproximació a Tamarite de Litera de 460 quilometres, tot fent una petita “volteta”, i aoprofitant tot el cap de setmana. De tornada, fem una visita a la serra de Guara.

Si cliqueu veureu les rutes ampliades...

Dissabte...


Diumenge....



De matí, sortim a les 8 de casa, sense presses, però sense pausa, enfilem cap a Bellcaire.



En seguida comprovem que el fred no és pas intens com l’any passat, però en arribar a Odena, la boira ja fa acte de presencia. La boira és espessa i molt humida. Ens comencem a mullar.
Parem a la sortida d’Igualada – Prats de Rei i ens posem la jaqueta d’aigua i prosseguim cap al punt d’esmorzar.

Arribem just davant de l’in1til. Ens separava un cotxe i 25 metres, i no ens havíem vist de l’espessa boira.

Allà ens espera en Pere Gros, i fe de deu que ne’s de gros..., el pobre, tímid com ell sol, fa el possible per trencar el gel . Tot una festa major!!!

Amb la Cristina arriba també en Xavi, amic seu i un nou amic per nosaltres. Mica en mica va arribant tothom i procedim a ritual d’esmorzar.





Anem cap a Balaguer i d’aquí, prenem la magnifica, ràpida, carretera de Camarassa direcció Trem ( la C13). Si mai l’heu feta.... no sabeu el que us perdeu.



En seguida, al començar a guanyar alçada, la boira s’esvaeix deixant al descobert un magnífic dia, tot i que a Tremp en tornem a trobar.

Una vegada a Tremp anem cap a Puente de Montañana, passant pel Coll de Motllobar de 1080mts ( la C-1311). Son 30 quilometres, revolada, entretinguts, però molt més lenta que l’anterior.

Ara prenem la N230, fins a Benabarre on recarreguem de gasolina per a no pensar-hi més fins demà.


De Benabarre, surt la petita carretera que ens porta a la Vall d’Isabena. La A1606.
Allà on l’any passat hi havia grans clapes de gel, aquest any, només hi havia humitat. No per això la carretera per espectacularitat.





En arribar a la A1605, la carretera és força més arreclada i ben asfaltada. Dona gust rodar-hi al solet. Sense tocar els frens, deixant-se portar, corba rera corba....

Parem a Roda de Isàbena per a fer una ràpida visita.





Tornem a la carretera, cap a Pont de Suert . Dona gust rodar-hi al solet. Sense tocar els frens, deixant-se portar, corba rera corba....





. En acostar-nos al coll de Bonansa (1380m), trobem les primeres neus, que ens acompanyen als vorals una bona estona.









En trobar la pirinenca N260, deixem Pont de Suert a la nostra esquerra, per pujar cap el coll de l’Espina de 1407m i el de Fades de 1470m.





La baixada es fa encara no en 4 km, i ja ens trobem amb Castejon de Sos, on anem a dinar.





Aprofitem per a fer la foto de grup, on deixem constància dels membres d’aquesta sortida. En Pera marxa d’aquí volant, pel mateix camí que nosaltres però..... un pel més “lleuger”.



Nosaltres per la nostra part, enfilem camí a Torrefarrera del que encara ens separen 130 km.

Marxem per la A 139 tot passant pel admirable “congosto del Ventanillo” que forma el Riu Essera. Es estret, no hi entra ni la llum. La carretera, just el pas d’un camió i una mica més, com vàrem poder comprovar amb el llevaneus que portàvem davant.... QUIN PERILL!!!



Desprès de passar pel Embalse de Barasona, arribem de nou a Benabarre, tancant el cercle que iniciarem pel matí en pujar cap a la vall d’Isàbena. Tornem a prendre la N230 direcció Lleida i ens parem a 10 km de Torrefarrera a netejar de sal la moto.



En arribar a l’hotel, prenem possessió de les habitacions i anem al bar a fer unes cerveses tot esperant als Sotarres Team. En arribar en Frances i la Carme aprofitem per sopar (i quin sopar!!!) i a dormir que estem cansats.








Ens llevem ha una hora prudencial. El dia és lletós. Boira per a tot arreu. No si veu a un pam. Fem un cafè i unes torrades per no anar dejuns a l’esmorzar de Tamarite .



Mica en mica van arriban tots els companys. En QSC, el Grimaldi, la Nela i l’Ivan...... amb una CBR!!!! (que cal dir va ser conduida amb maestria per tota la ruta, gens facil per una moto així) en Juanjo i l’altra amic de la Cristina, en Yampi, amb la Varadero.





Una vegada a punt marxem cap a Tamarite. Fem patxoca. Som una bona colla. 11 motos amb ganes de fer uns quants quilometres.

A Tamarite encara hi ha boira. N’hi ha una bona munió de motos. Fem cua per esmorzar.







El caldo és bo, però el got de vi, entra com un tret.









Marxem. Tenim ganes de treure’ns la boira de sobre, tot i que la mantenim fins a Barbastro, però de cop desapareix i ens deixa un dia radiant i fastuós.




Hem arribat aquí tot seguint sempre la N240, però trenquem a la dreta per la A1229 direcció Adahuesca i Alquezar.



La carretera promet. Estreta, malmesa, divertida!!!!



Alquezar és imponent. Lloc de trobada d’esportistes d’aventura pels seus barrancs i parets, és un lloc que val la pena parar a veure.







Aprofitem en aquest incomparable marc, fer la nostra foto de grup.



Continuem direcció Colungo, Barcabo i Arcusa per la A 2205. La carretera és tortuosa, revirada, arrugada com la cara d’una vella. El espectacle natural que ens mostra, indescriptible.













De sobte, els Pirineus, emblanquinats se’ns mostren en tota la seva majestuositat.







La ombra del mal averany passa pel costat nostra. En una zona amb cobertura 0 de mòbil, en Yampi punxa la seva Varadero.







Amb un “xurru” de goma posat al tall, queda ràpidament solucionat el desastre, i en Miguel (Grimaldi) es treu de la màniga una manxa de peu per inflar la roda. Genial!!! En uns minuts s’ha solucionat el que podia haver acabat amb la sortida.

Queden només 12 quilometres per Ainsa, on aprofitem per a dinar.

Una vegada satisfets, marxem tot gaudint la caloreta que el sol ens ofereix.



A Monzon, tornem a envoltar-nos de boira. Parem i ens posem la roba d’aigua i decidim acomiadar-nos. És difícil mantenir una formació d’11 motos per la boira i no perdràs. La boira no ens deixà fins ben passat Cervera, en pujar a la Panadella.

Arribem a casa a les 8 del vespre. Cansats però com sempre satisfets d’haver passat un cap de setmana magnífic entra companys, bona gent per a rodar i compartir experiències.
Ja sabeu, quant vulgueu, i tornem.